Els cavalls jo i el procès

A casa meva sempre hi hagut cavalls, aquest animal ha format part de la nostra família des de fa generacions. L'avi Pere treballava amb ells al camp, els caps de setmana o les vacances d'estiu, anàvem tots damunt del carro amb el matxo per la carretera de Roses, cap a la Rubina. Era el nostre transport, l'avi no tenia cotxe, enfilava tota la canalla i cap el camp. Quan érem petits ens podíem passar una bona estona per fer aquest trajecte que avui en dia es fa en 10 minuts. Ens distrèiem mirant els forasters que ens pitaven al avançar-nos, saludant amb la ma, imagino que ens devien veure ben "pintorescos".
El meu pare al llarg de la seva vida ens va anar encomanat la seva passió per els cavalls, sovint les escapades els diumenges o la gran festa, era sempre anar a veure, cavalls, fires, o el precepte ineludible anar a Espinavell a veure la tria de Mulats.

Després de molts anys sense muntar un dia..

Vaig pujar al cavall per anar a fer un passeig amb un grup de sobte el cavall es mostrava inquiet, volia, passar davant dels altres, estava neguitós, observant la resta del grup em vaig fixar en una persona que sense tenir cap mena d’experiència, anava tranquil, gaudint del paisatge, rient, el cavall estava igual que ell, llavors em vaig adonar que el cavall estava reflexant el meu estat interior i això no em va agradar gens.....
Fins i tot en aquell moment d’esbarjo em sentia tensa, nerviosa i incapaç de gaudir el “aquí i ara”, pensant en el que tenia que fer..
Gràcies aquell moment vaig començar a prendre consciència del que volia canviar i la meva relació amb els cavalls va a començar a prendre una altre dimensió…

Acostament
Abans d’acostar-me al cavall deixo al camí tots els condicionaments, els hauria de.. per mi el temps s’atura, només existeix l’aqui i l’ara.
Entro els crido, els dic coses, a vegades venen, altres em fan anar-hi a mi, mentre camino cap on son, ja estic sentint l’energia de la terra, i vaig integrant-me poc a poc aquell, el seu espai.
Al primer contacte ja em donen normalment el feed back de com estic, el sento, l’integro, tinc ganes d’acariciar-los, de parlar-los, de posar la seva panxa en contacte amb la meva, de sentir el seu calor, el seu moviment, de caminar una estona junts, de parlar-li...



El treball
El cavall ens expressa tal i com som i com estem, ell no ens jutja, no es deixa influenciar per cap sentiment ni emoció ens reflexa tal i com som, el que fem amb el que veiem només depèn de nosaltres, si volem treballar-ho ell ens ajudarà a fer-ho, si volem deixar-ho tal i com està tampoc ens censurarà per fer-ho.
Es un company fidel, caminarà al nostra costat, un pas enrere, ell sap lo valuós que es i sempre l’hi diem abans de començar a treballar “et necessitem perquè aquesta persona pugui Ser”.
El cavall dona seguretat, protecció, fan sentir-te la seva força, el seu caminar segur, damunt d’ells et fan contemplar la vida des de una perspectiva des d’una alçada a la que no estem acostumats i això en totes les seves dimensions, ens eleva per damunt de lo quotidià, ens recompensa i ens fa sentir plens de tendresa i amor.

També es pot utilitzar per trobar el centre, utilitzar-l'ho com si d’una meditació es tractés, deixar-te emportar per el paisatge, la bellesa, l’energia de l’entorn i així sense cap intencionalitat i només fluint s’aconsegueix connectar amb aquesta essència, arrelar-te i omplir el centre...
Hi ha tantes maneres com persones només es tracta d’atrevir-se a sentir, escoltar-se i gaudir.
Vols provar-ho?

Anna M Arnau

Gràcies a la Marta Teixidor i a la revista The Secret que ens tenen sempre presents!
http://www.thesecretlarevista.com/ca/7/582/Els_cavalls_jo_i_el_proces.html