El centre

El centre

Despertant els sentits



31 d'Octubre de 2010 son les 11.
Aquest matí ens hem llevat i queien gotes, feia vent i ens hem plantejat fins i tot si es podria fer la sessió, però a les 11 els núvols s'han arraconat i lluia un sol radiant.
Ha arribat l'Aleix l'hi hem preguntat amb qui volia fer el treball, amb la Neu, la Darling o la Cendra, ha decidit que seria amb la Darling. I si agafem la Cendra avui!!,l'hi proposo i em contesta, és massa petita!!!

I aquí va el relat de la seva sessió:

AVUI QUAN HE ARRIBAT A LA HÍPICA, PRIMER AMB L´ANNA I AMB EN SERGI HEM FET PASSOS GRANS I HE DONAT UNA VOLTA TOTA SENCERA PER LA PISTA. DESPRÉS HA VINGUT LA CARLA I HEM LLIGAT LA DARLING A LA FUSTA I LI HEM PINTAT LES 4 UNGLES DELS PEUS AMB UN PINZELL, HE ANAT PINTANT MOLT RÀPID .

DESPRÉS LI HE FET L’HIGIENE I HE RASPALLAT EL SEU PEL QUE COSTAVA MOLT DE TREURE I DESPRÉS L´HE PENTINAT I TAMBE COSTAVA MOLT . DESPRÉS HE POSAT LA MANTA A SOBRE DE LA DARLING I DESPRES LI HE POSAT LA CINXA .


DESPRÉS HE MUNTAT SOBRE DEL CAVALL I LA CARLA M´HA POSAT UN ANTIFAÇ I NO PODIA VEURE RES, MENTRE MONTAVA TENIA QUE ENDEVINAR COSES QUE ELLES EM DONAVEM I JO TOCAVA AMB ELS DITS: PRIMER HE ENDEVINAT UN PLATAN, DESPRÉS UNA CEBA , UNA ANOU I UN CACAUET. DESPRÉS HA VINGUT EN JORGE QUE ES EL XICOT DE LA CARLA I M´HA POSAT EN VALENT, QUE ÉS UN GOS MOLT SIMPÀTIC, A SOBRE MEU DESPRES I TAMBE HE ENDEVINAT QUE ERA ELL. DESPRÈS SENSE PODER MIRAR HE TOCAT UNS CABELLS I HE ENDEVINAT QUE EREN DE LA CARLA , DESPRÈS HE TOCAT EL CAP D’EN SERGI I AL FINAL EL CAP DE L´ANNA .



TAMBE AMB ELS ULLS TAPATS L´ANNA M’HA EXPLICAT PUC SENTIR MILLOR ELS SOROLLS . I HE PARAT ATENCIÓ I HE ESCOLTAT ELS OCELLS , EL VENT , LES POTES DE LA DARLING I LES FULLES DELS ARBRES . DESPRÈS M´HE TRET L´ANTIFAÇ I HE FET ESTIRAMENTS AMB ELS BRAÇOS. TAMBE HE DIT LES VOCALS MENTRE MUNTAVA, HE CRIDAT BEN FORT . DESPRÈS ANAVA UNA MICA TROTANT AMB EN SERGI . FINALITZADA LA SESSIÓ HE ANAT A VEURE A LA TANZIM I A LA SEGADORA I A LA GRISELDA . TOTES VOLIEN MOLTES MANYAGUES .



DESPRÈS HE ESTAT AMB EN JOSEP MARIA I EN FELIX I M’HAN DIT QUE HO FEIA MOLT BE . M’HAN PORTAT A VEURE GALLINES I TAMBE HI HAVIA UN GALL MOLT GRAN . TAMBE HE VIST UN CONILL I LES SEVES CRIES QUE HAN NASCUT FA MOLT POC . DESPRES VAIG ANAR A VEURE EN DUC I A L´HURACAN I ELS HI HE DONAT PA I HE TORNAT A POSAR LA MA EN EL NAS D´EN DUC I DE L´HURACAN . M’AGRADA MOLT COM RESPIREN ELS CAVALLS . DESPRES ENS HEM ACOMIADAT DE TOTS I HEM QUEDAT PEL L´ALTRE DIUMENGE . JA US ANIRE INFORMANT.
ALEIX

No te detengas


No dejes que termine el día sin haber crecido un poco,
sin haber sido feliz, sin haber aumentado tus sueños.
No te dejes vencer por el desaliento.
No permitas que nadie te quite el derecho a expresarte,
que es casi un deber.
No abandones las ansias de hacer de tu vida algo extraordinario.
No dejes de creer que las palabras y las poesías
sí pueden cambiar el mundo.
Pase lo que pase nuestra esencia está intacta.
Somos seres llenos de pasión.
La vida es desierto y oasis.
Nos derriba, nos lastima,
nos enseña,
nos convierte en protagonistas
de nuestra propia historia.
Aunque el viento sople en contra,
la poderosa obra continúa:
Tu puedes aportar una estrofa.
No dejes nunca de soñar,
porque en sueños es libre el hombre.
No caigas en el peor de los errores:
el silencio.
La mayoría vive en un silencio espantoso.
No te resignes.
Huye.
"Emito mis alaridos por los techos de este mundo",
dice el poeta.


Valora la belleza de las cosas simples.
Se puede hacer bella poesía sobre pequeñas cosas,
pero no podemos remar en contra de nosotros mismos.
Eso transforma la vida en un infierno.
Disfruta del pánico que te provoca
tener la vida por delante.
Vívela intensamente,
sin mediocridad.
Piensa que en ti está el futuro
y encara la tarea con orgullo y sin miedo.
Aprende de quienes puedan enseñarte.
Las experiencias de quienes nos precedieron
de nuestros "poetas muertos",
te ayudan a caminar por la vida
La sociedad de hoy somos nosotros:
Los "poetas vivos".
No permitas que la vida te pase a ti sin que la vivas ...
Walt Whitman


Les il·lustracions són d'Irene Alexandra.

Yo no entiendo a la gente grande…


Yo no entiendo a la gente grande…

Porque tapa la luz del sol.
Quita las flores a las plantas para dejarlas marchitar en un jarrón.
Y enjaula a los pajaritos.
Porque ha pintado todas las cosas de color gris y ha llenado el cielo de antenas y chimeneas.
Yo no entiendo a la gente grande…

Porque se creen importantes por el solo hecho de ser grandes.
Porque no me dejan caminar descalzo ni chapotear en la lluvia.
Porque me compran juguetes y no quieren que los use para que no se rompan.
Yo no entiendo a la gente grande…
Porque le han puesto nombre difícil a todas las cosas sencillas.
Porque se pegan entre ellos o se pasan la vida discutiendo.
Porque quieren tener empleos importantes… y viven sentados en una silla.
Yo no entiendo a la gente grande…
Porque me hacen decir versitos que no entiendo.
Porque me obligan a besar a la gente que no conozco.
Porque están siempre muy apurados y nunca tienen tiempo de contestar una pregunta o de contar un cuento.


Yo no entiendo a la gente grande…
Porque no les gusta sentarse en el cordón de la vereda.
Porque no sienten el placer de perder el tiempo mirando.
Alrededor y son incapaces de dar vueltas en un carrusel.
Porque cuando me porto mal me amenazan con ponerme una inyección.
Y cuando me enfermo me dicen que una inyección me va a hacer bien.
Yo no entiendo a la gente grande…
Porque quieren que coma con horarios…y no cuando tengo hambre.
Porque cuando pregunto algo, me contestan que soy muy chico…

Y cuando pido un chupete me dicen que soy un grandulón.
Yo no entiendo a la gente grande…

Porque siempre se hacen los lindos o los serios.
Porque dicen mentiras y ellos mismos se las creen.
Porque cada vez que me mienten me doy cuenta y sufro mucho.
Yo no entiendo a la gente grande…
Porque me dicen miedoso y ellos me hablaron de cucos y fantasmas.
Porque me piden que sea bueno y me regalan para jugar revólveres, dardos, flechas y escopetas de aire comprimido.
Porque han llenado la casa de cristales, porcelanas y cosas que se rompen y ahora resulta que no puedo tocar todo lo que veo.
Yo no entiendo a la gente grande…

Porque perdieron la ganas de correr y saltar.
Porque olvidaron esas cosas que tanto les gustaban de chicos.
Porque antes de reírse siempre le piden permiso al reloj.
Yo no entiendo a la gente grande…



Porque cuando hago algo malo me dicen "no te quiero más".
Y yo tengo mucho miedo que me dejen de querer en serio.

Autor: Jorge Capsiski

La Tardor



Ara que comença a fer fred i ens ve més de gust quedar-nos a casa una bona opció es la de dibuixar, pintar, escriure
Estimula la creativitat, fa que entrenem la psicomotricitat fina, i ens ajuda a la concentració.



Dita de la Tardor

El diari de l'Aleix



Aquest matí l'hi hem fet una prosposta a l'Aleix, hem pensat que ell expliqués cada setmana les seves sessions d'equinoteràpia, les seves vivences, el que sent, el que fa... .i com que l'Aleix és molt trempat ens ha dit ràpidament que si, així que avui comencem de la seva mà "el Diari de l'Aleix". Podrem experimentar a través seu el que és aquesta teràpia. Acostumem a escoltar les veus dels terapeutes i ja toca escoltar les dels qui la reben i la practiquen.

Dia 24 d'octubre de 2010 a les 17 hores l'Aleix arriba a l'Unicorn Blanc.
Acompanyat com sempre dels seus pares, ve rialler, amb moltes ganes de veure a la Tamzin i el primer que fem es anar-la a veure. L'hi torna a explicar el conte, ella el correspon, acostant-se poc a poc, es deixa tocar molt tímidament, però de mica en mica sent que l'Aleix és de fiar i es deixa tocar, acariciar, agafar i fins i tot el petoneja.

HOLA EM DIC ALEIX FA UNS MESOS QUE VAIG A FER EQUINOTERÀPIA A L´UNICORN BLANC , ALLÀ M´ESPEREN CADA DIUMENGE LA CARLA , L´ANNA I EN SERGI . ÉS EL MILLOR DE TOTA LA SETMANA CADA DIUMENGE ÉS DIFERENT M´AGRADA PERQUÈ ESTIC AMB ELS ANIMALS AMB ELS CAVALLS , LES CABRETES , LES BURRETES , ELS GOSSOS , LES GALLINES , I TOTA LA FAMÍLIA ENS HO PASSEM MOLT BE .



PER EXEMPLE AQUET DIUMENGE HEM ANAT PER LA TARDA PRIMER DE TOT VAIG ANAR A VEURE A LA TANZIN QUE ESTAVA AL COSTAT DE LA SEVA MARE SEGADORA ENS VAM FER MOLTES MANYAGUES.
DESPRÉS COM VAM ANAR A LES PISTES ESTAVA EN FELIX AMB EL SEU CAVALL HURACAN I EM VA DEIXAR MONTAR I ANAVA MOLT RÀPID.



DESPRÉS VAIG FER LA CLASSE AMB LA DARLING I VAIG FER LA HIGIENE DESPRÉS VAIG PUJAR SOBRE DE LA DARLING I VAIG FER ELS CONOS I DESPRES VAIG SORTIR A FORA A MONTAR PEL CAMÍ, I EM VAIG TROBAR AMB EN ROGER QUE ÉS UN NEN MOLT MACO I SAP MONTAR MOLT BÉ I MOLTES COSES DELS CAVALLS. ELL MONTAVA A LA PERLA DESPRÉS VAIG BAIXAR DE LA DARLING I VAM TORNAR ANAR A VEURE A LA PETITA TANZIN AMB EN JOSEP MARIA, LA XUS, LA MARIONA I EN ROGER SÓN ELS JEFES DE LA HÍPICA I SÓN MOLTS SIMPÀTICS .



CADA SETMANA LA CARLA EM PREPARA UNA SORPRESA CADA CLASE ÉS DIFERENT LA SETMANA QUE VE US EXPLICARE MES COSES
.

I aquesta es la primera pàgina d'un diari que segur que serà molt interessant per tots i ens ajudarà a comprendre millor el món dels cavalls i les terapies.

Maria la Castanyera

Special Olympics 2010 Figueres




si cliqueu al títol s'obre el video

Special Olympics a Figueres




Un director de orquesta con síndrome de Down, el venezolano José Omar Dávila, dirigirá hoy la música de la ceremonia de apertura de los Special Olympics, los Juegos para Discapacitados Intelectuales que tendrán lugar en Figueres hasta el próximo domingo.




Qué disfruteu molt aquest dies on vosaltreus sou els verdaders protagonistes!! Molta sort!!!.

Experiència a les converses Gironines


Avui ens hem reunit al "Husa Fornells Park" de Girona que és a on es graba el programa de "Converses Gironines". Ens han convidat a dinar, per cert un dinar exquisit. De primer he menjat una lasanya d'escalivada exquisita, de segon pollastre de pagès amb bolets que mai n'havia menjat un de tant bo, i de postres un gelat de fruits de bosc. Realment una atenció privilegiada igual que la companyia amb el Sr. Lluís Arté, el Sr. David Muñoz i el Sr. Josep Victor Gay, que ens han fet sentir com a "casa", tot i que estava una mica nerviosa per no dir molt.
Durant el dinar hem estat parlant de múltiples temes d'interes i fent petites incursions al món del cavall i en el de les teràpies. El que més em va intimidar es trobar-me aquell micro tant gran al davant, i totes dues dissimuladament el vem arraconar poc a poc, que al fer la prova de so, va ser ràpidament rectificat i tornat acostar. Després hem procedit a grabar el programa.
En Lluis ha fet una preciosa introducció dels començaments de l'euguassada, del centre d'equinoteràpia, llavors hem anat conversant i responent les preguntes d'en Josep Victor, en David i en Lluis, ha sigut molt amè i hem intentat transmetre la passiò que sentim pels cavalls i en particular per les terapies assistides per ells.
La veritat es que el programa ha durat uns 50 minuts i ens ha passat molt ràpid.

Dues cabretes noves

La setmana passada en Josep Maria va incorporar dues cabretes més a la Hípica, aquí us poso una foto. Són cabres nanes, quan sàpiga com es diuen de seguida us ho comunicaré.



La Tamzin i l'Aleix

El diumenge 17 d'Octubre del 2010, després d'estar pensant el nom durant una setmana l'Aleix va batejar a la filla de la "Segadora". El nom no era fruit de l'atzar sinó que té tota una historia i l'Aleix ens la va explicar a tots/es. Realment ens va convèncer completament, per això volem compartir amb vosaltres aquesta petita història tan bonica i emotiva.
Quan l'Aleix estava explicant el conte "la Segadora" (mare), va estar quieta amb molta tranquilitat mentre rebia les carícies de l'Aleix, de mica en mica la Tamzin (poltreta) s'anava acostant a l'Aleix (hem de tenir en compte que té uns setmana la poltreta)fins arribar a fer-li petons al braç.



EL GRAN ARBRE

No he conegut mai un esperit tan viatger com el de la Tamzin. Renoi de noia! És com una baldufa, no para quieta. La Tamzin es passa la vida de poble en poble. Avui és aquí, demà allà i així cada dia i cada mes de l’any.

Els habitants d’aquestes terres ja estan acostumats a veure la seva silueta retallada entre la distància. Amunt i avall. Sempre vestida amb una túnica de cotó que és la túnica que solen portar les noies del Tibet, el país més alt del món. Us deveu demanar per què la Tamzin no para de voltar, oi?... Ella diu que tothom té una funció en aquesta vida i que la seva és anar de poble en poble per ajudar a la gent. La Tamzin somriu i es torna vermella quan li pregunten cóm és possible que malgrat sigui una noia tan jove sigui tan sàvia i ella sempre respon que aquest és el seu secret. Un secret que va descobrir el dia que va conèixer.. El Gran Arbre!.



Un dia la Tamzin avançava camps a través sota el cel Blau, s’havia passat tot el dia caminant quan de lluny va veure un arbre solitari plantat en el vell-mig de l’altiplà. Aquest arbre serà un bon lloc per passar la nit va pensar la Tamzin quan el va veure i s’en va anar. L’arbre era un roure magnífic. Alt com un Sant Pau, tenia un tronc tan gruixut que per envoltar-lo calien més de deu braços i amb aquelles branques llarguíssimes que li creixien a tots costats, el roure semblava estar clavat al vell-mig de l’altiplà. Em faré el llit amb quatre branques i dormiré d’allò més bé, es va dir la Tamzin convençuda de que no la molestaria ningú. Dit i fet! La Tamzin es fa enfilar a dalt de l’arbre, es va arropar a sobre d’una de les branques més altes, es va tapar amb una manta de fulles i es va posar a dormir. La pobre Tamzin, anava tan cansada que de seguida es va quedar dormida com un tronc. Però vet aquí que aquella nit, els animals havien convocat una assemblea a peu del gran arbre. S’hi varen presentar tots els animals de les comarques veïnes: ovelles, cabres, asses, llops, guineus i micos i també oques, faisans, ànecs, cavalls i camells. El tigre que era l’animal més temible de tots, feia de moderador i els més xerraires i llenguallargs varen ser, com era habitual, el cérvol de les banyes grosses, l’os pinós i la serp miop.



Amb la foscor de la nit, els ulls de tots els animals brillaven com estels del firmament, Parlaven de les seves coses i com que discutien sovint i enraonaven tots a l’hora, el tigre no va tenir altre remei de fer quatre crits si no volia posar-se al mig de tanta cridòria i és clar, amb tot el xivarri que feien la Tamzin es va despertar. La noia va treure poc a poc el cap del darrera d’una branca, la cara se li veia il.luminada quan va descobrir tots aquells animals reunits a sota seu, espantada per si els animals la descobrien, la Tamzin va fer muts a la gàbia i va treure les orelles per escoltar el que deien.

Els homes són uns babaus! Va sentir que dèia el tigre. No ens entenen! Va afegir l’ós pinós. No saben escoltar! Va dir el cérvol de les banyes grosses. Si ens fessin cas, els homes vidrien molt millor! Va sentenciar la serp miop.



Com que la Tamzin va pensar que tenien molta raó, va decidir prendre bona nota de tot allò que els animals anàven dient durant tota la nit.

I ara ja sabeu quin és el secret més ben guardat de la Tamzin, perquè desde aquell dia tot allò que va aprendre escoltant els animals, ho fa servir per ajudar els nois i les noies que li demanen un consell o un remei que posa fi a tots els mals de caps. En hi ha que li pregunten on han de foradar a terra per trobar un pou d’aigua i en hi ha que li pregunten si coneix un remei contra la caspa o si el temps portarà una bona collita o què han de menjar per curar-se el mal de panxa… i la Tamzin sempre l’encerta, sempre troba la millor desposta. Excepte quan li pregunten quin és el seu secret.

(si Clikeu al títol el podreu escoltar)
Una mà de contes TV3

Actualització web Hipica Arnau

La Hípica Arnau disposa de pàgina web completament renovada, tant de format com de fotografies.
S'hi poden trobar diferents apartats que es divideixen en subapartats. També està complementat amb el videos que vam fer.
Hi podeu anar a fer un cop d'ull i la pàgina web és www.hipicarnau.com
Esperem que us agradi!!

Entrevista a l'Unicorn Blanc a la COPE (89,4Mhz)


El pròxim dimarts 19 d'Octubre del 2010 a la cadena COPE girona (89,4Mhz) a les 19.05h en el programa de converses gironines ens faran una entrevista. En l'entrevista hi participarà el Sr. Lluís Arté, el Sr. David Muñoz i el Sr. Josep Victor Gay. La grabació del programa es farà a l'hotel Fornells Park.
Esperem que l'audiència no baixi massa, jejeje.

FELICITATS JORGE!!


Avui dia 15 d'Octubre el nostre company Jorge fa 24 anys que va nèixer. Des d'aquí et desitjem moltes Felicitats!!!

EQUUS GIRONA 2010

El passat dia 2 d'Octubre del 2010, es va celebrar l'Equus Girona i com cada any vam tenir la nostra representació, les nostres "Burretes Catalanes" on van participar en diferents categories. Pel que fa a la Flauta Travessera, va participar en la categoria de menys d'un any i se'n va emportar el 3er Premi. Després la Rubina va participar a la categoria d'entre 2 i 3 anys i se'n va emportar el 1er Premi. I a la categoria de la Cobra ens vam emportar el 2on Premi, aquí hi participava la Itoco, la Guitarra, la Rubina i la Flauta Travessera. Aquí us poso el vídeo que he elaborat amb les imatges que vam filmar. Espero que us agradi.

Tria Mulats d'Espinavell


"En la diada de sant Eduard (13 d’octubre) té lloc al veïnat d’Espinavell, municipi de Molló, la tradicional Tria de Mulats. El veïnat era el lloc de pas i de trobada de ramaders de l’antic camí vers el Vallespir. Antigament, els mulats baixaven a Espinavell i després anaven a Setcases, Camprodon, Ripoll, Olot i Girona. Dels cims d’Espinavell baixa l’eugassada dels tres pagesos-ramaders de Molló que han conservat el dret d’herbes en la muntanya de Rojà de Conflent (Vallespir). Aquest dret va ésser respectat pel Tractat del Pirineus, com també ho va ésser durant l’ocupació alemanya de França.


Abans que el fred dels Pirineus es faci insuportable, quan la tardor encara és benigna, la gent acodeix a Espinavell per celebrar la Tria de Mulats. Hi ha premis per a la millor parella, la millor euga i el millor pollí. La tria, que és una activitat econòmica, esdevé un bell espectacle insòlit, en un marc natural incomparable. Aquesta fira de bestiar de la Vall de Camprodon, popularitzada els darrers anys amb l’arribada del turisme de muntanya, aplega cada any uns 7.000 visitants que vénen a veure com uns 300 caps de cavalls, eugues i poltres de raça hispanobretona baixen dels prats on han pasturat durant l’estiu per passar l’hivern a les quadres" Així es descriu la festa a www.ulyssus.com
"Just després del dinar que fan tots els ramaders, comença la Tria del Mulats. La taula és presidida per l’eugasser de Rojà, en Cisco de Molló. La Tria és la darrera manifestació d’una cultura ramadera que desapareix, i la figura de l’eugassar té un futur incert.

Però, actualment, Espinavell també és una fira i un mercat de productes hípics. La tradició s’adapta als nous temps i potser la Tria trobarà en la demanda i l’oferta actuals aquells elements que li permetran mantenir l’esperit de la tradició per no desaparèixer. Artesans del Ripollès i la Garrotxa hi porten els seus productes i objectes artesans. A més, l’atractiu de la comarca del Ripollès i de la Vall de Camprodon, es veuen afavorits amb ofertes culturals i tradicionals d’aquesta mena que són un bon complement a l’oferta turística que existeix durant tot l’any."

http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1928-cat-tria_de_mulats_despinavell_a_mollo.htm



La flauta travessera va creixent

Aquí la flauta travessera, que va creixent molt ràpid. Ara es troben a l'alçada de Sant Joan dels Herms, pasturant amb les altres burretes.
El passat cap de setmana la flauta travessera va anar a "l'Equus" i s'en va emportar el 3 er premi. Enhorabona Flauteta.

Estrenem uniformes

Aquest cap de setmana hem estrenat les samarretes del centre d'equinoteràpia "L'Unicorn Blanc". Aquí una foto d'esquerra a dreta (Sergi, Carla i Anna) acompanyats d'una de les nostres eugues de teràpia Darling.


Entrevista a Canal Nord sobre "L'unicorn Blanc"

Avui divendres al telenotícies del canal nord a les 20.30h sortirem a l'informatiu.
Si tenim algun problema per sintonitzar el canal, us poso la pagina web http://www.canalnord.tv/tdt.php
Una breu explicació del que consisteix la teràpia i a qui va dirigit.