El centre

El centre

Bones festes des de Cerro del Viento!

Els nostres amics, Carolina- Sabas i Diego acompanyats dels seus magnifics exemplars de Mastin, ens feliciten les festes.

Un naixement ben original

¿árboles o portátiles?

Nuestros hijos e hijas tienen un acceso fácil y cotidiano al mundo, a través de la pantalla. Con mucha, quizá demasiada, información teórica y poca, quizá insuficiente, experiencia vivida.
Mientras las investigaciones alertan sobre los riesgos psicológicos de pasar más de dos horas diarias frente al ordenador y muchos padres se esfuerzan por limitar el “tiempo-máquina” de sus hijos, el gobierno ha decidido colocar la tecnología en el centro de la actividad escolar “ofreciendo” un portátil a cada alumno de 5º de Primaria. Con él, y gracias a Internet, los chavales tienen acceso a una ingente cantidad de información sobre, por ejemplo, la oveja: pueden ver miles de imágenes, colorear sus dibujos, aprender a escribir correctamente su nombre, a distinguir entre un cordero, un borrego y un carnero, o las distintas razas de ovinos, conocer su aparato digestivo y su forma de vida…Pero no pueden sentir su olor, ni ser testigos de la forma en que pare y amamanta a sus crias, ni tampoco cuidar de ellas, salvo en las granjas virtuales de Nintendo o de Facebook. Nuestros escolares carecen de un contacto directo con el mundo natural que muchos expertos consideran fundamental para su bienestar. Pasan la mayor parte del día encerrados entre cuatro paredes, con la vista pegada a una pantalla. Tienen miles de amigos en las redes sociales, pero ni uno solo para bajar a jugar al parque. Evidentemente, a estas alturas de siglo, la “tecnofobia” es un anacronismo; pero tal vez deberíamos revisar nuestras prioridades y situar a la técnica en el lugar que le corresponde: el de una herramienta para ampliar conocimientos, no para acceder a lo esencial. El contacto con la naturaleza es la base del amor por la tierra, una actitud vital para asegurar nuestra supervivencia en el planeta. Necesitamos desarrollar y transmitir conocimientos que nos ayuden a llevar vidas sostenibles, pero muchas personas aún los consideran menos importantes que la informática. ¿Para cuándo una campaña que plante un árbol por cada alumno en los patios de las escuelas? Porque, parafraseando a Unamuno:“hubo árboles antes que hubiera portátiles, y tal vez llegue un momento en que la humanidad no necesitará ordenadores, pero siempre necesitará árboles”. Heike Freire es periodista especializada en educación

Advertencia

El presente, lo que siembras y Creer

Bones Festes!!

Molt bones Festes, des del Centre d'Equinoteràpia  Unicorn  Blanc, us desitgem un any ben ple de nous reptes, aprenentatges, salut, descobriments, jocs, somnis, pau, amor  alegria.... compartint amb nosaltres els moments tant entranyables que ens doneu i ens donen els nostres amics que per aquesta ocasió s'han vestit de gala.

Per molts anys Marcel!!

 Avui es el cumple d'En Marcel! Et desitgem un dia ben feliç i un any ple de noves sensacions, aprenetatges i poder gaudir de la teva companyia, que sempre es font d'alegria.
Que ho passis genial. Petons de la Darling, la Neu, la Cendra i els nostres, requetemuuuua!



Dissabte 17 de Desembre: s'anul·len classes



Bon dia! Avui a causa de la forta tramuntana s'anul·len les classes d'avui, veurem com evoluciona la cosa i ja us diré què farem!
Poseu-vos rocs a les butxaques que no sigui cas que se'ns emporti la tramuntaneta.
Aquí un poema de la tramuntana:

Els tres Mags

 

(Núria Freixa)

He deixat
les sabates al balcó.

En un plat,
una mica de menjar.
Un got d’aigua pels camells
i vi ranci pels tres Reis.

Arraulit,
la son no vol arribar.
Va caient fora la gebra,
sense llum dorm el pessebre.

Paro esment…
tarda molt a fer-se clar!
Com croqueta arrebossada
m’endinso dins la flassada.

He trobat
les sabates al balcó.

En el plat,
quatre restes del menjar.
S’han begut l’aigua els camells,
i el vi ranci els tres Reis.

Quin neguit!
de res m’ha servit vetllar.
Els voldria haver enxampat,
em dec haver endormiscat.

Si tan sols
jo voldria averiguar,
com s’ho empesquen els tres Mags
per ser tan espavilats!

Passejar per la platja sense caminar


Feia un mes que no hi anava i ja en tenia ganes. La Carla em va dir arriba aviat, que la de demà, serà una classe diferent, però les velles costums no canvien i hem arribat uns 15 minuts tard. Tot i així, no he perdut l’oportunitat  de sortir de la pista on treballem sempre i anar d’excursió. Com que tenim el luxe de tenir la platja ben a prop ens hi hem arribat.




Eren les 11 del matí i el sol, atrevit, brillava amb força. Jo, encantada, rebia la seva energia. S’ha comportat i ens ha acompanyat durant tot el trajecte arran de mar, un mar que també s'ha vestit de gala i, ballava plàcidament amb un vaivé constant. Era un moment especial perquè passejava per la platja sense caminar. No, no era màgia, era la Darling que movia les cames per mi. Gràcies a ella he pogut gaudir d'aquesta sensació de nou, perquè amb la cadira no hi passeges per la platja, no trepitges la sorra. Hi pots anar però no és el mateix, et quedes clavat en un lloc concrt, però no hi passeges. La sensació de passar per la sorra, d'anar d'una banda a l'altra, tot observant el mar, escoltant la seva música, sentint la seva olor...m'ha encantat, i ha estat possible, gràcies a una classe d'equinoteràpia una mica diferent.

Jo no caminava, ho feia la Darling per mi, intentava adaptar-me als seus moviments i m'imaginava que era jo. Passejar per la platja sense caminar, una agradable sensació que espero repetir en més d'una ocasió. (El proper dia, però, espero arribar a trepitjar l'aigua).

Un diumenge de sol solet

Quan la humitat es present a tota hora, en el que miro, toco, sento i em recorda massa sovint les ferides llunyanes amb un dolor intens, persistent, present.... llavors penso que el dia serà feixuc que els peus no em portaran, que costarà de passar...i miro al cel clamant al sol, demanant una miqueta d'escalfor, de l'energia que mou i crea l'univers, la presència de l'Astre Rei que darrerament es té oblidats, d'una miqueta de tramuntana per eixugar i per endur-se'n tot el que està estancat.
Añadir leyenda



Llavors mentre anem a buscar les eugues al mig d'un bon fangueig, comencen a veure els primers rajos del sol que anuncien que avui, potser avui si serà present.
El caminar de la Darling, la Neu i la Cendra, també es cansat, pesat i adolorit i reclamen al igual que jo una miqueta de calor, que faci que les cames i els peus vagin lleguers, que les articulacions no facin mal.

Les netegem abans que arribin els nens, sota el fang que porten al pel hi ha les nostres eugues? Tenim dubtes d'així sigui, finalment mentre cantem sol solet i les deixem mes o menys decents, va despertant el sol, que amb la seva força venç les dificultats i troba camins entre núvols per manifestar-ser i regalar.nos un mati ben solejat.

Com que el sol també ens demana que ens encomanem amb la seva energia i força que es la del cor i la de l'amor. Aquest matí ha sigut de compartir i gaudir, tots els que han vingut a l'Unicorn han treballat, participat en les teràpies.



Aixi que l'Eric que ha sigut el mes matiner, mentre preparava a la Darling per l'excursió fins a la platja, també es preparaven la Laia i la seva mare, per portar la Neu i la Cendra,

Després ha arribat en Joan que ha preparat la Neu i cap a dalt falta gent!! en Miquel amb la Cendra, els seus pares i la Iaia Anna Maria, que fins i tot ha fet una cursa per atrapar-nos quan marxàvem cap a la Platja de la Rubina.

En Roger damunt la Neu, l'Iu amb la Cendra i els seus pares, tots cap a la platja, ha sigut un mati que semblava que seria gris i humit i que s'ha convertit en ple de llum, i calor, tanta que com una seva ens hem hagut d'anar treien capes d'abric.

Feia dies que els diumenge no podíem treballar, els nens en tenien moltes ganes, ells les seves famílies, nosaltres i les nostres eugues ens ho hem passat d'allò més bé.

Déficit de naturaleza


Basándose en investigaciones que demuestran las ventajas de salir al campo para la salud, el autor americano Richard Louv, en su conocido libro “The last child in the woods” (El último niño en los bosques), acuña el término “Trastorno por déficit de naturaleza”. Con él agrupa un conjunto de dolencias como la depresión, el estrés, el déficit de atención-hiperactividad o la ansiedad, cuya causa común podría ser la falta de contacto con el medio natural. Su intención no es emplearlo como una categoría diagnóstica, en un sentido científico o clínico, sino más bien formular una hipótesis que puede ayudarnos a comprender las dificultades de los niños de hoy.



El TDHA (Trastorno por Déficit de Atención e Hiperactividad), por ejemplo, que muchos especialistas consideran un desorden orgánico asociado a deficiencias en la morfología del cerebro infantil y que, curiosamente, afecta principalmente a los varones (un 90%), se ha relacionado en repetidas ocasiones con demasiadas horas frente al televisor y responde muy positivamente a terapias con la naturaleza. A la inversa, es probable que sus síntomas se agraven por esa carencia.

Pero para Louv, la TV es tan sólo una pequeña parte de las rápidas transformaciones que ha conocido nuestra forma de vida, en los últimos 40 años, y cuyo resultado es el paso de una sociedad rural a otra altamente urbanizada. Algunos expertos, entrevistados por este periodista americano, consideran que, neurológicamente, el cerebro humano no está preparado para procesar el exceso de estimulación que implican estos cambios; y, aunque es un órgano extremadamente fuerte y flexible, y un alto porcentaje de los niños suelen adaptarse correctamente, muchos de ellos no lo consiguen
 
Los seres humanos en general, grandes y pequeños, tenemos una necesidad innata de contacto con el mundo natural. Madres, padres y educadores debíamos asumir que, al menos, tanto como afecto, buena nutrición y un sueño adecuado, los niños necesitan mantener una relación con la tierra. Contribuir a reducir el déficit de naturaleza, a sanar la alienación infantil respecto al medio ambiente, es nuestro interés no solo por razones románticas, estéticas o de justicia, sino porque de ello depende la salud mental, física y espiritual de nuestra especie y del planeta en su conjunto. La forma en que los jóvenes aprendan a amar y respetar la tierra, la manera en que eduquen sobre ello a sus propios hijos, va a determinar las condiciones en que evolucionará, en los próximos años, la vida en nuestras ciudades y hogares.
El déficit de naturaleza describe los costes humanos de nuestra alienación del mundo natural, entre los que figuran la devaluación de los sentidos, dificultades de atención y elevados índices de enfermedad física y emocional.
Un trastorno que puede detectarse a nivel de los individuos, las familias y las comunidades
 Heike Freire- Educar en Verde

 

Flashmoob- Sindrome de Down Girona

Dofins i anells

Festival de les Aus

XIX Festival de les Aus | 4, 5 i 6 de desembre | Castelló d'Empúries | Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà | Com cada any aquest proper mes de desembre celebrem el Festival de les Aus, amb un ampli ventall d'activitats dirigides a tots els públics. Us convidem a participar-hi!!
Títol
XIX Festival de les Aus
Lloc
Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
Dates
Diumenge 4, dilluns 5 i dimarts 6 de desembre
Preu
Totes les activitats són gratuïtes excepte "Palejant per el riu la Muga", sortida en caiac que té un cost de 10 euros
Programa
Podeu consultar totes les activitats i horaris en el document adjunt
Organitza
Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà

http://www.castello.cat/upload/File/turisme/FestivalAus2011.pdf

Uno de cada cinco niños y adolescentes españoles sufren trastornos psíquicos



Solo una quinta parte de ellos están "correctamente diagnosticados", ha dicho la ministra de Sanidad, Leire Pajín


Madrid. (Efe).- Entre un 10 y un 20 por ciento de los niños y adolescentes españoles sufrentrastornos mentales, que minan su imagen personal y autoestima y repercuten en su estabilidad familiar, y solo una quinta parte de ellos están "correctamente diagnosticados".
Así lo ha asegurado hoy la ministra de Sanidad, Política Social e Igualdad, Leire Pajín, durante la inauguración de una jornada, con motivo de la conmemoración el 10 de octubre del Día Mundial de la Salud Mental, que este año se celebra bajo el lema Afronta el reto: colabora en la mejora de la salud mental.
La ministra ha destacado su preocupación por los trastornos mentales de la población infantojuvenil, que son "un gran desafío sanitario", y ha recordado que la Estrategia Española de Salud Mental, aprobada en 2006, contempla la promoción de la salud de la infancia y de la adolescencia como un objetivo básico.
Durante su intervención en el acto, organizado por la Confederación Española de Agrupaciones de Familiares y Personas con Enfermedad Mental (FEAFES), Pajín ha asegurado que los trastornos mentales de niños y adolescentes tienen "una enorme" repercusión en su desarrollo emocional e intelectual, en su aprendizaje escolar, en su adaptación social y en el descubrimiento de la vida.
A su juicio, promover la salud mental, estimular los factores de protección, prevenir las enfermedades mentales, el suicidio, las adicciones, los trastornos alimentarios, incidir en los factores de riesgo, diagnosticar de forma temprana y tratar adecuadamente "no solo es un acto de justicia, sino una medida de ahorro y una buena gestión económica". "Es un avance que puede contribuir a la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud", ha subrayado.
Tras señalar que la psiquiatría infantil y del adolescente busca una identidad propia, la ministra ha explicado que el Gobierno ha creado el título oficial de especialista en Psiquiatría Infantojuvenil, mediante un Real Decreto, que se encuentra en fase de alegaciones.
La titular de Sanidad ha incidido en que la salud mental es un tema prioritario para el Gobierno, ya que el 9% de la población española padece algún tipo de trastorno mental y se prevé que algo más del 15% lo sufra a lo largo de su vida.
Además, entre un 2,5 y un 3% de los españoles tiene una enfermedad mental grave (más de un millón de personas). La mitad de ellas sufre un problema asociado a un grado de minusvalía o discapacidad tal que supone una dependencia permanente para el enfermo, ha dicho Pajín.
"La salud mental es uno de los retos en los que el nombre del Ministerio cobra más sentido, ya que para abordar estos problemas hace falta un compromiso y una implicación del sector de la salud y de los servicios sociales, pero también del resto de las administraciones públicas", ha recalcado.
FEAFES ha aprovechado la jornada para hacer público un manifiesto en el que reivindica la erradicación del estigma y la discriminación asociados a la enfermedad mental, "una lacra que llega a tal punto que incluso desalienta a las personas a reconocer que tienen un problema de salud mental, solicitar ayuda y seguir un tratamiento".
Basilio García, representante del Comité de Personas con Enfermedad Mental de la federación, ha sido el encargado de leer el documento, en el que los afectados piden tener una participación "absolutamente activa" en el diseño, desarrollo y evaluación de las políticas sobre salud mental.
Por su parte, el presidente de FEAFES, José María Sánchez Monge, ha señalado que la mayoría de trastornos mentales en niños y adolescentes están relacionados con la depresión, la hiperactividad, la ansiedad y también con la anorexia y la bulimia.
En declaraciones a los medios, Sánchez Monge ha recalcado que en la salud mental lo importante es lograr un buen diagnóstico y una buena atención, especialmente en los primeros momentos, lo que evitará agravar el problema.
Respecto a si los recortes en la sanidad que se están llevando a cabo en algunas comunidades autónomas pueden afectar a la salud mental, el presidente de la federación ha considerado que "no es tanto cuestión de presupuesto como de sensibilidad".
En el acto, se ha hecho entrega del premio correspondiente al I Concurso de Logotipos sobre la Enfermedad Mental, que ha recaído en Julio Marta López. 
La Vanguardia

Un toro reconoce entre cientos de personas a quien le cuido y le dio de comer

La fuerza de mi corazón



Lejos de todo cuanto amé
En tiempos oscuros vivo hoy sin ti

Pero aún queda un suspiro de honor
Como aliado de este gran amor
Hay un lugar mucho más allá del sol
Donde mi reino acaba en tu corazón
Donde los sueños se hacen realidad
Y una leyenda nació grabada a fuego en mi piel

Con la fuerza de mi corazón
Y el coraje de un amor sin fin
Me armaré un día de valor
Y volveré a conquistar lo que perdí...
Con la fuerza de mi corazón
Lucharé hasta recuperar
Cada instante que pasé sin ti
En el destierro de un lejano adiós...

Cuando la noche llega sé
Que esa luna que brilla para los dos
Marca el destino que será
Y en tus labios siempre escrito está
Que hay un lugar mucho más allá del sol
Donde mi reino acaba en tu corazón
Donde los sueños se hacen realidad
Y una leyenda nació grabada a fuego en mi piel

Con la fuerza de mi corazón
Y el coraje de un amor sin fin
Me armaré un día de valor
Y volveré a conquistar lo que perdí...
Con la fuerza de mi corazón
Lucharé hasta recuperar
Cada instante que pasé sin ti
En el destierro de un lejano adiós...

Mil ilusiones rotas sin razón
Son el legado de la envidia y el poder
Pero la esperanza nunca muere porque sé
Que te llevo muy dentro de mí, de mí...

Con la fuerza de mi corazón
Y el coraje de un amor sin fin
Me armaré un día de valor
Y volveré a conquistar lo que perdí...
Con la fuerza de mi corazón
Lucharé
Hasta recuperar
Cada instante que pasé sin ti
En el destierro de un lejado adiós...

Con la fuera de mi corazón
Y el coraje de un amor sin fin,
Volveré a conquistar lo que perdí...

Compatir experiències

En Marcel i l'Arnau ahir van fer un activitat conjunta! experimentar les classes d'equinoteràpia compartint amb un company es tota una nova experiència.
Passen de ser el centre d'atenció dels terapeutes a tenir que compartir-ho amb algú altre, acompassar els ritmes d'un i de l'altre fer que les prioritats siguin les mateixes i que el que per un es un dificultat sigui viscut pel seu company com un aprenetatge d'empatia, de paciència de companyarisme.
Apendre a compartir els terapeutes, les instal·lacions, els cavalls i intentar compartir cada moment amb el company a través de cançons, acudits... Apendre a interactuar i a compartir és molt i molt important!
Ens ho vam passar d'allò més bé, l'excursió fins a la platja ens va regalar el magnífic espectacle del mar que es prepara per la llevantada, contemplaven i escoltaven el soroll de les onades amb els velers acaronats pel moviment.La propera vegada ens han dit l'Arnau i en Marcel que ells ens portaran i nosalres muntarem! Visca!

La Brugues


Hola soc la Brugues tinc alèrgia als cavalls però m'agraden molt. És molt divertit montar amb la Carla perquè ens ho explica tot i mentre que fem la classe fem jocs. Tambè ens ensenya com hem de cuidar un cavall. El meu cavall preferit és la Boira perquè és molt activa i alegre pero de vegades tambè té un dia tonto. Si té el dia tonto se'n vol anar al camp amb mi a sobre.


La Pluma és molt maca però és una mica mandrosa, la Cendra sempre demana pa i la Darling treballa molt. La Neu és casi idèntica a la Boira però és més blanca i té un caràcter diferent. M'encanta venir a montar perquè m'ho passo molt bè, fent el circuit i jugant amb els cavalls. Tots els cavalls són molt macos igual que els monitors.
Un petò molt gran Brugi.

La Cendra

Nosaltres ja sospitavem que la Cendra amagava alguna cosa que i no hi havia maneres de saber que, finalment el nostre equip d'investigació ha descobert el passat cinematrogràfic de la Cendra! no ho podeu creure aqui teniu la prova!

Avui es el cumple d'en Josep M




Per molts anys Josep M, que t'ho passis molt bé.


El secret de l'última lluna









S'anul·len les classes


Avui diumenge 13 de Novembre s'anul·len les classes a causa de les pluges. Disculpeu les molèsties

La familia Nuclear

Los individuos nos emparejamos cuando sentimos una fuerte atracción sexual por el otro. Cuando sucede, interpretamos que “eso” es amor. Y sobre la base de “ese” amor, armamos nuestros proyectos de familia. Luego, más tarde, nacen los hijos.
Entonces los padres desviamos hacia ellos toda nuestra capacidad dadora. En ese momento aparecen nuestras limitaciones y la poca costumbre que tenemos de estar al servicio del otro. Por eso exigimos a nuestro partenaire que nos resuelva los problemas, y que sea alguien diferente de quien verdaderamente es. ¿Qué hacer? En primer lugar, comprender que hemos armado una familia, pero que la familia en sí misma no es garantía de amor ni de comprensión. La llegada de los hijos puede haber sido deseada. Pero si no hemos conversado honestamente sobre lo que cada uno puede ofrecer a favor del otro, la rutina puede ser muy dura de sobrellevar. Además, tendremos que sincerarnos y darnos cuenta que en nombre del amor, pretendemos sostener un sistema de familia donde deberíamos amarnos, pero en verdad estamos agotados de rabia y desencanto. Respondemos a mandatos de lo que debería ser pero no es. Aumentamos las exigencias hacia nuestro/a partenaire, suponiendo que una sola persona debería colmar la inmensidad de agujeros afectivos que arrastramos desde tiempos remotos. También creemos que los cuidados y la atención que los niños requieren, deberían ser cubiertos por nuestra pareja dentro de las modalidades que hemos fantaseado que son las correctas. En fin, todo esto es un gran malentendido. Porque pretendemos sostener una familia en función de una ilusión colectiva, en lugar de preguntarnos -cada uno de nosotros- con quién queremos compartir la vida, bajo qué acuerdos, en función de qué expectativas, cómo queremos que circule el dinero o el intercambio sexual. Hay muchísimas maneras posibles de vivir la vida. Y todas son buenas mientras estén alineadas con el corazón de cada individuo, y en franco acuerdo con las expectativas del otro. Las dificultades aparecen cuando permanecemos encerrados en modalidades represivas, suponiendo que dentro de la familia tiene que circular toda la energía -económica, sexual, afectiva- en lugar de ser honestos con nosotros mismos. La familia nuclear: mamá, papá y niños como estructura cerrada, puede ser suficientemente buena para producir y acumular dinero. Pero no es tan favorable para el intercambio afectivo, sobre todo cuando se convierte en una prisión afectiva cargada de prohibiciones. La familia nuclear no es en sí misma buena o mala. Es una organización posible. Pero si no estamos satisfechos, si nos sentimos infelices o si algún miembro de nuestra familia manifiesta su disconformidad, vale la pena revisar todos los acuerdos. No tiene por qué ser de una determinada manera. Puede ser de cualquier manera, mientras sea favorable para todos. ¿Acaso hay que romper la familia? ¿divorciarse? ¿irse? No. La familia es un campo de proyección. Todo lo que sucede, nos pertenece y hemos contribuido a que se manifieste. Por eso, la infelicidad o el sufrimiento nos permitirán revisar qué hemos construido, con qué nivel de madurez hemos encarado los vínculos, qué cuota de libertad asumimos y qué podemos hacer a partir de ahora. Laura Gutman.

The Last Unicorn

Al trot....

Aprofitant que el passat diumenge la representació de la serietat i el seny a l'Unicorn Blanc ( en Sergi) no hi era, la Carla i l'Anna van fer de les seves.

La fem caminar una mica més ràpid?- em va preguntar. I jo, innocent, vaig contestar - D'acord.- pensant que anar a un ritme un xic més animat no em faria pas mal.
I...tal dit, tal fet. La Darling, l'euga que muntava, ràpidament va canviar el pas . Seguia a l'Anna i, evidentment, quan l'Anna va començar a córrer la Darling es posà al trot. Al trot!!! Ai mare! Tot el meu cos moguent-se, sense control, cap aquí, cap allà, que em desequilibro! que caic! que em desmonto! que em trenco! que no hi sóc! però sí, hi era, i sencera. Uns quants prous ridículs, una injecció d'adrenalina i riures, que sempre venen bé. Al trot! Sensació de pànic, de descontrol total però alhora emocionant . M'hi hauria de posar més sovint al trot, i no només al cim d'un cavall... No pensar, no intentar controlar-ho tot, arriscar i a trotar!

Rachel

Cap infant hauria de deixar de jugar per estar en un hospital

S'han perdut els valors?



Entre les frases que podrien entrar en el rànquing dels 40 principals sobre els mals de la nostra societat, el número I se'l podria endur sense massa competència la següent: s'ha perdut els valors. Moltes vegades és una manera de tirar pilotes a fora de voler-ho explicar tot i no resoldre res.


Els valors són el nord de les emocions i per tant del comportament humà. Són un marc de referència indispensable individualment i col·lectivament. La motivació, allò que ens impulsa a actuar, és l'efecte del descobriment d'un valor. Aleshores, si resulta que tenim nois i noies que no estan prou motivats, cal que ens preguntem quins valors ensenyem o transmetem, i si aquests valors són prou engrescadors i estimulen la recerca personal i la construcció de relacions gratificats o no.

La nostra actuació, el nostre estil emocional i la nostra manera de relacionar-nos amb els altres actuen com a valors model que moltes vegades transmetem inadvertidament als nostres alumnes o als nostres fills. Es per això que convé que ens plategem quins valors volem transmetre i que verifiquem alhora quins valors estem transmetem amb la nostra conducta, per veure si estem transmeten realment allò que volem transmetre, i no el contrari o una cosa que no hi té res a veure. si s'han perdut els valors és perquè nosaltres també els hem perdut, o perquè hem perdut la capacitat de ser exemple o model d’aquells valors que lamentem haver perdut.

De fet els valors no s'han perdut. El que ha passat és que alguns s'han transformat, han canviat. I no només perquè les institucions que tradicionalment els han difós (l'església, família, escola) estan transformant-se. Actualment els nostres valors estan desdibuixats per una etapa necessària de constructivisme ètic en la qual la indefinició sobre els valors que considerem fonamentals ha fet que la societat de consum hagi aprofitat l’avinentesa per imposar els seus. Però aquesta etapa de ruptura, de desconcert i d'individualisme en la qual estem immersos en aquests moments, hauria de ser una etapa transitòria per arribar a una nova moral consensuada, en la qual tinguem en compte la pròpia veu i la d'altre.

Els valors són horitzó que dóna sentit a allò que fem amb les nostres emocions i que pot encaminar-les cap al compartir. Una persona expressarà obertament el que sent si té com a valor la integritat, però procurarà no fer mal a l'altre i es farà càrrec de les emocions de l'altre si té com a valor la responsabilitat.

Educar en valors ètics es necessari perquè l'educació és sempre educació en valors. Victòria Camps afirma que l’educació no pot ser mai neutra quan a valors. Certament, no fa falta una anàlisi gaire rigorosa per adonar-nos que els valors estan implícits ja no sols en el comportament i les actituds del/la educador/a sinó també en la selecció d'objectius i continguts, en la metodologia d'ensenyament-aprenentatge, i en la dinàmica mateixa de la interrelació educativa. Per això, ens hem de qüestionar quins valors transmetem, i revisar la nostra coherència personal i la nostra sintonia interna respecte aquests valors que inevitablement, i sovint inadvertidament, transmetem.

Els valors constitueixen el nord ja no sols de l'educació sinó de la pròpia existència humana. El que hem de pretendre en últim terme, és obrir vies de comunicació, de reflexió i de diàleg, que permetien arribar a un cert consens sobre aquells valors, que podrien proporcionar-nos al conjunt de la humanitat una forma de vida més digna i feliç. Des d'aquesta perspectiva, l'educació ètica bé podria considerar-se l'educació de les educacions.


Pere Darder- Eva Bach

Diumenge dia 30 d'Octubre

AVUI QUAN HE ARRIBAT A L´HIPICA LA RAQUEL ESTAVA FENT CLASSE NOVAMENT AMB LA DARLING . L’HE SALUDAT COM SEMPRE A ELLA, A LA SEVA MARE I AL SEU GOSSET QUE ES MOLT SIMPATIC . HE COMENÇAT RÀPIDAMENT LA CLASSE AMB LA DARLING . HEM ANAT A LA PISTA LI HE FET UNA VOLTA . I DESPRÉS HE FET QUE EM SEGUIS . ES MOLT DIFICIL PERQUE QUAN EM DESCONCENTRO LA DARLING S’EN VA A FER LA SEVA I NO EM SEGUEIX . HO HE FET EN UNA DIRECCIO I EN UNA ALTRA . HI HA HAGUT UN MOMENT QUE EM SEGUIEN LA DARLING I LA CENDRA . QUE DIVERTIT! . DESPRÉS HEM FET L’HIGIENE . I HE TINGUT QUE DIR LES VOCALS . DESPRÉS LI HE FET UN MASSATGE . LI HA AGRADAT MOLT . DESPRÉS HEM ANAT A BUSCAR EL CINXUELO I LA MANTA I L’HEM PREPARAT . DESPRÉS HE PUJAT I HE COMENÇAT A FER EXERCICIS AMB LES MANS , AMB ELS BRAÇOS , AMB LES CAMES ... QUAN ESTAVA FENT LA GIMNASIA HE VIST QUE ARRIBAVA UNA SORPRESA! . HAN VINGUT ELS MEUS TIETS . I EL MEU COSINET OT . QUE TE 3 MESSOS . HE CONTINUAT FENT LA CLASSE ENCARA QUE TENIA MOLTES GANES D’AGAFAR EL MEU COSINET . HEM ANAT A L´ALTRE PISTA I HE TIRAT PILOTES EN ELS 2 COBELLS . COSTAVA UNA MICA PERO DESPRÉS M´HE N’HE SORTIT MOLT BE . DESPRÉS M´HE POSAT DE GENOLLS I DRET A SOBRE DE LA DARLING . LA TXELL QUE ES LA MEVA TIETA FLIPAVA . UN DIA LI DIRE QUE HO FACI ELLA A DALT DE LA DARLING QUE ES MOLT GUAI . DESPRÉS HE FET UNA MICA EL TROT I LI HE FET MOLTES ABRAÇADES. QUAN HEM ACABAT LA CLASSE HEM FET PUJAR A L´OT DAMUNT LA DARLING AMB MI . L’HE AGAFAT MOLT FORT I HA PLORAT UNA MICA ES QUE LA DARLING ES MOLT GRAN . UN ALTRE DIA EL PUJAREM A LA CENDRA . DESPRÉS HEM ANAT A DESVESTIR A LA DARLING I LI HEM DONAT ELS PREMIS . LA CENDRA HA VINGUT . PERO LA NEU NO VOLIA VENIR I S´HA QUEDAT SENSA PASTENAGA . L´ANNA HA CONTAT FINS A 3. LI HA DIT: NEU A LA 1... , NEU A LES 2… I NEU A LES 3 ! I S´HA MENJAT EL PREMI LA CENDRA . DESPRÉS HEM PORTAT A LES 3 PRINCESSES AL CAMP . ELS MEUS TIETS PORTAVEN PA . I LA TXELL LI HA DEMANAT PERMIS A L´ANNA PER DONAR-NE . I HEM ANAT CAMINANT FINS TROBAR A LA NEU I LES SEVES AMIGUES A L´ALTRA COSTAT, LA CARLA TAMBÉ HI HERA . DESPRÉS HEM TORNAT I ELS HI HE ENSENYAT EN REX I LA NUGUET . TAMBÉ LI HE PRESENTAT A UN CAVALL MOLT GRAN I PRECIOS QUE ES DIU HURACAN, QUE ES D’EN FELIX . LI HE DIT A LA TXELL QUE EN FELIS ME L’HAVIA DEIXAT MONTAR 2 VEGADES I EN JOSEP MARIA EM VA DEIXAR PUJAR A SOBRE D’EN DUC UNA VEGADA . HA ESTAT UN MOLT BON DIA.
FINS LA PROPERA ALEIX

Francesc Pastoret i Sau, ‘en Cisco del Carol'

Per mi en Cisco es sinònim de tria de Mulats d’Espinavell, des de la primera vegada que tinc consciència d'haver-hi anat, ell sempre hi era. L’Avi Pere feia un cert ritual, anava a saludar a nen Cisco, després mirava els bestiar, comentava si eren magres o aquell any el menjar havia estat abundant..... i després quan marxàvem i ens aturàvem a Can François a Molló a fer un bon dinar. Entrava a la cuina a saludar a la mestressa. Es la gratitud de la gent de muntanya, dels records viscuts, de les pors, misèries i de les vegades que uns als altres es van ajudar a creuar la frontera de tants secrets guardats. Després el meu pare va seguir la tradició i sempre que vam poder el dia 13 d’octubre i la tria de mulalts d’Espinavell va esdevenir una celebració, miràvem a l’altre costat de riu i entre l’eguassada que baixava si trobaven en Cisco, i ell tant menudet i valent, sempre apareixia entre mig del bestiar, amb la seva gorra, el bastó i el sarró. Saludant als amics i coneguts que al menys un cop a l’any es reunien per veure’ls arribat. Mira en Cisco,encara aguanta! - deia el pare.
Aquest any quan va arribar la Carla (ja es la quarta generació) el primer que em va dir es en Cisco està bé m’han dit viu en una residència... Avui he sabut que ens Cisco ens ha deixat i al recordar-lo he aprofitat per fer un viatge pels records i les emocions tan maques que tinc d’ell i d’aquest lloc. Descansa en pau estimat Cisco!
Va ser durant 60 anys l'eugasser de Rojà (Conflent), on tenia cura de les eugues i pollins de la Tria d'Espinavell El popular eugasser de Molló, Francesc Pastoret, en Cisco del Carol, va morir ahir a l'edat de 87 anys. En Cisco, que es va fer popular perquè fins fa poc va ser qui guardava les eugues i els pollins de la Tria d'Espinavell a Rojà (Conflent), havia rebut diverses distincions al llarg de la seva vida. En Cisco va ser l'eugasser de Rojà des dels seus 19 anys fins gairebé als 80. Diversos ramaders de la vall de Camprodon li confiaven els ramats d'eugues perquè en tingués cura des de Sant Joan fins a Sant Miquel, un moment important, perquè era quan les mares parien els pollins. Francesc Pastoret va ser una figura clau per al manteniment d'una fira d'arrel tradicional com la Tria de Mulats d'Espinavell. Per això i pels seus valors com a pastor transhumant i coneixedor autodidacte de la professió, de la muntanya i del bestiar, l'Ajuntament de Molló li va concedir la distinció de fill il·lustre i medalla del poble, distintiu que se li va atorgar oficialment durant la Tria de Multats d'aquell mateix any. En Cisco va ser distingit també amb la medalla Francesc Macià de la Generalitat (2006), la medalla de l'Agricultura Catalana del govern català i la Creu Oficial de l'Orde del Mèrit Agrari del govern espanyol En el ple de Molló es va acordar ahir decretar tres dies de dol oficial. “Ho hem decretat així per la pèrdua d'una figura tan sentida i estimada per tots els mollonencs i mollonenques, així com per gran part del món ramader de la vall de Camprodon, el Ripollès i el Pirineu en general”, va dir l'alcalde, Josep Coma. Ell mateix va recordar que fa poc el ple havia aprovat inicialment dedicar un carrer del nucli de Molló a Francesc Pastoret perquè les generacions futures recordin la figura de l'eugasser.