El centre

El centre

Sólo el Amor



Debes amar la arcilla que va en tus manos
debes amar su arena hasta la locura
y si no, no la emprendas que será en vano
sólo el amor alumbra lo que perdura
sólo el amor convierte en milagro el barro
sólo el amor alumbra lo que perdura
sólo el amor convierte en milagro el barro.

Debes amar el tiempo de los intentos
debes amar la hora que nunca brilla
y si no, no pretendas tocar los yertos
sólo el amor engendra la maravilla
sólo el amor consigue encender lo muerto
sólo el amor engendra la maravilla
sólo el amor consigue encender lo muerto.

Debes amar la arcilla que va en tus manos
debes amar su arena hasta la locura
y si no, no la emprendas que será en vano
sólo el amor alumbra lo que perdura
sólo el amor convierte en milagro el barro
sólo el amor alumbra lo que perdura
sólo el amor convierte en milagro el barro.

Debes amar el tiempo de los intentos
debes amar la hora que nunca brilla
y si no, no pretendas tocar los yertos
sólo el amor engendra la maravilla
sólo el amor consigue encender lo muerto
sólo el amor engendra la maravilla
sólo el amor consigue encender lo muerto.

Averigüe si fue o no un hijo feliz y sabrá ser un padre feliz"

Tengo 53 años. Nací en Buenos Aires: ¡visítennos! Soy judía. Tengo tres hijos: he escrito mi último libro con el que es dibujante. Cuanto más desamparo sufrimos de niños, más nos cuesta estar bien con nuestros hijos. No hagan de padres a solas: busquen comadres y compadres.
Laura Gutman


Durante generaciones, las mujeres éramos, ante todo, madres. Esa era nuestra máxima identidad social y por ella éramos valoradas.


¿Y eso era bueno o malo?

Eso no garantizaba a los hijos ser mejor criados: más amados ni protegidos.



¿Y hoy ya no son madres ante todo?

Hoy se valora sobre todo el papel que representamos en la esfera de lo público. Por eso, las madres sólo sentimos que "somos" si trabajamos: si somos autónomas económicamente y realizamos nuestros intereses.



Tiene su lógica.

Pero entonces entramos en contradicción con la función materna, relegada al ámbito de lo privado: silenciosa e invisible. Así que tendremos que conseguir que la función materna no entre en contradicción con las demás. Pero es complicado asumir ambas.



Si te organizas hay tiempo para todo.

No pensemos sólo como adultos. Pongámonos en la piel del niño totalmente dependiente de los cuidados maternos: su nivel de soledad y aislamiento, si su madre no le da la atención que necesita, es inmenso.



Para algo están las guarderías.

Están bien para atender a los niños cuando las madres trabajan. Pero en ellas los niños no están conectados "fusionalmente" con sus cuidadoras. Y los hijos necesitan –al final del día– entrar en contacto profundo y amoroso con su madre, siempre y cuando esta sea capaz de conectar consigo misma emocionalmente y, por tanto, con el niño.



Además tenemos bajas maternales, subsidios, ayudas... (o al menos teníamos).

Y ayudan. Pero, cuando criamos niños, estamos muy solas. E invisibles a ojos de los demás. Por eso, nos resulta más fácil regresar al trabajo, donde somos reconocidas.



Y no las culpo por ello.

Ni yo. Es normal. Hemos perdido la tribu, la familia extendida, las comadres, las vecinas. Estamos encerrados en pisos acompañadas por la televisión, el móvil y el ordenador. Debemos espabilarnos para estar junto a otras mujeres y hombres que quieran acompañarnos en la rutina con nuestros niños.



Debe ser duro no encontrar a tu madre aunque la tengas cerca.

Dura es la vida de los niños. Y la que nosotros mismos hemos vivido siendo niños, aunque no tengamos ninguna conciencia de ello. La mayoría hemos crecido sintiendo que el mundo de los adultos estaba muy lejos de nuestro mundo emocional. Con miedos que nadie ha aplacado. Con llantos que nadie ha calmado.



Lo pasado, pasado está.

Pero ahora es urgente que tengamos conciencia de cual fue nuestra realidad afectiva de niños. Si contactamos con lo que realmente nos sucedió, comprenderemos por qué nos resulta tan arduo permanecer con nuestros hijos pequeños: sencillamente, porque los niños nos obligan al contacto emocional íntimo. Y eso duele, porque resuena en nuestros sufrimientos infantiles.



¿No es usted muy categórica?

Sí, lo soy. Después de treinta años de trabajar con cientos de familias, aparece una evidencia: cuanto más desamparados estuvimos de niños, más nos hemos construido un personaje para sobrevivir. Y no estamos dispuestos a abandonarlo.



Tal vez porque nos sigue protegiendo.

Pero nos hace estar más atentos de salvarnos nosotros que de salvar al niño. Ese es el motivo por el que esperamos que los niños respondan a las necesidades de los adultos, y no al revés. Es hora de comprender a nuestro niño interno para ser capaces de acercarnos a quienes son niños hoy.



¿No mimamos a los niños demasiado?

Hoy los compensamos con objetos de consumo, pero si cuando la criatura esperó a su madre todo el día y, cuando finalmente llega, tampoco está toda ella con el alma puesta allí, le resulta enloquecedor.



¿Antes era mejor?

Tendríamos que acordar a qué nos referimos cuando decimos "antes". Hace una o dos generaciones seguramente no era mejor. Somos hijos y nietos de madres reprimidas y sometidas, a nivel sexual, económico, social. Muchos de nosotros hemos sufrido las descargas maternas de tanta frustración.



¿Qué propone?

Que nos miremos hacia adentro. Que busquemos mecanismos para conocernos mejor, que seamos más conscientes de nuestras realidades emocionales. Y si devenimos madres, pidamos ayuda y compañía para ofrecer nuestros cuerpos y nuestros corazones abiertos a los niños pequeños.



¿De qué depende?

De la decisión consciente de ofrecer a nuestros hijos incluso aquello que no hemos recibido. Si descubrimos el nivel de desamparo del que provenimos, al menos sabremos con qué contamos y con qué no. En lugar de juzgar cómo deberían ser las cosas, o cómo debería portarse el niño, escuchémosle y tengamos en cuenta lo que nos quiere decir.



¿Cómo?

¿Cómo cortar el encadenamiento de desamparos? Con conciencia. Hay muchos sistemas de indagación personal. Yo he ido perfeccionando a lo largo de los años: la "construcción de la biografía humana" con la que intento dilucidar la distancia que hay entre lo que creo que me ha sucedido y lo que sucedió en verdad en la trama familiar.

Ustedes a ganar dinero con la terapia.

Le aseguro que se gasta mucho más en cosas menos necesarias.


Nueva humanidad


Traigo de nuevo a Laura Gutman, a petición de los lectores, a La Contra con impresiones inéditas sobre la maternidad. Y ¿quién no compartiría sus objetivos? "El desafío –propone– es recuperar, de modo nuevo y creativo, los aspectos femeninos ligados a la maternidad amorosa y profunda que las mujeres hemos tenido que relegar para acceder al universo masculino. Sólo así lograremos que todo niño esté bien "maternado", bien pegado al cuerpo de su madre. Es objetivo de todos, porque de ese modo el niño llegará a ser un adulto seguro, generoso y sin temor a perder nada, ya que cuanto pueda necesitar estará vibrando siempre en su interior. Esos son los individuos que la humanidad precisa".

LA CONTRA DE LA VANGUARDIA 29/08/11- Lluís Amiguet

Avui estic feliç novament poso a Laura Gutman una de les persones que més m'ha ensenyat i de la que encara tinc tant aprendre.

DIUMENGE 28 DE AGOST DEL 2011



AVUI QUAN HE ARRIBAT A LA HIPICA M´ESPERAVENT LA CARLA , L´ANNA , EN SERGI I LA MONICA . HE PREPARAT EL CIRCUIT I EN SERGI M´HA AJUDAT A POSAR ELS CONOS I ELS PALS .

HE POSAT LLETRES EN ELS CONOS . HA SIGUT MOLT FACIL . DESPRES HE ANAT A L’ALTRA PISTA I HE FET LA HIGIENE I HE TINGUT QUE DEMANAR QUE M´AJUDES EN SERGI . DESPRES HE ANAT A VESTIR A LA NEU I DESPRES HE MONTAT . EN SERGI HA PORTAT A LA NEU . I HEM PASSAT PELS CONOS I PEL PONT I HA SIGUT MOLT FALCIL . DESPRES HE ANAT A L´ALTRA PISTA I HE TIRAT AROS EN ELS PALS QUE EREN DE COLOR TARONJA I DE COLOR BLAU . I HE TIRAT 4 AROS . DESPRES HE ANAT A L´ALTRA PISTA I LA CARLA M´HA DIT ELS CONOS SALTATS I HO FET SENSE PROBLEMES, HA SIGUT MOLT FACIL .


MENTRE FEIA LA CLASSE HA VINGUT EN FELIX I L’HE FELICITAT FELIX PERQUE EL DIMARTS 30 SERA EL SEU SANT I HA ESTAT MOLT CONTENT .
DESPRES DE FER LA CLASSE HE TINGUT QUE DONAR-LI UNA ABRAÇADA BEN LLARGA A LA NEU MENTRE EN SERGI PORTAVA A LA NEU EN EL PAL PER LLIGAR-LA . DESPRES HE TINGUT QUE RECOLLIR LA MANTA I EL XINXUELO . I DESPRES HE TINGUT QUE DONAR-LI A LA NEU UNES PASTENAGUES DE PREMI. I LA CENDRA TAMBE VOLIA QUE N’HI DONGUES A ELLA . DESPRES HAN VINGUT ELS PARES D’EN JOAN I LA MONICA, EN MIQUEL I EN JOAN M´HAN FELCITAT . DESPRES HEM QUEDAT PER LA SETMANA QUE VE .




FINS LA PROPERA! . JA US ANIRE INFORMANT ALEIX .

Alcanzar un sueño....



Para alcanzar un sueño cuando el miedo, las dudas... nos hacen flaquear la voluntad. Silenciosamente aparece alguien que nos acompaña en el proceso, a veces sosteniendo, acompañando cuando el intento ha sido infructoso, estando presente, permaciendo a nuestro lado, compartiendo esos miedos... Y en ocasiones repartiendo el peso de la carga hasta que los pasos son seguros, decididos y la voluntad firme.

Amb poques paraules vull...

Pensar menys per viure més .Imaginar menys , somiar menys per experimentar més . Sentir més . Tenir menys por . Tancar menys portes per tenir més . Poder perdre més , poder oblidar més ja que vol dir poder viure més.



Imatge: Nancy Ribard
El baúl que no tenia mi abuela

El treball a terra

Una de les parts principals d'una sessió d'equinoteràpia, es el treball a terra. Comença anant a recollir les egües de terapia, vegades anem a camp (el seu hàbitat natural) i que es a pocs metres del lloc on treballem i on elles ens veuen a nosaltres tant si treballen com si pasturen, això fa que traslladar-les d'un lloc a l'altre no causi cap mena d'estres i es trobin òptimament tant física com psicològicament per treballa amb els nois.
Quan entrem al camp ho fem amb respecte i cautela, som a casa seva i com a convidats en el seu espai, ens han d’autoritzar a fer-ho poc a poc per no veurens com a invasius ni amenaçadors. N'hi ha que ens miren, altres venen a veure qui som i que volem, les saludem les toquem totes elles formen part del procés i interactuem em elles a mesura que apareixen en el nostre camí.
Un cop les hem posant la morralla anem tots junts cap a la pista de treball, allà es fa alguna volta de reconeixement a la pista i s'explica que hem muntati quines activitats farem.
L'hora que més els agrada es la higiene, la rasqueta, els raspall, la pinta i de tant en tant massatge amb els dits, o amb els rodets de fer-ne.
Les egües es relaxen i es preparen per ser muntades.



El treball a terra i la preparació a més de ser un bon moment d'interacció entre les egües i els joves, ho es també de relax, de tenir cura, de veure com estan i com ho expressa amb la seva postura corporal l'animal.
Un bon treball a terra assegura un molt bon resultat de la sessió, ja que a part de la destresa, els exercicis físics, els jocs, el contacte físic, el tenir cura, netejar i raspallar a les egües facilita la comunicació, expressió i contribueix a tenir una bona entesa entre l'egüa i el genet.


En Ricard, en Joan amb en Sergi i la Mònica, L'Arnau, La Brugues i en Marcel ben satisfet amb la feina feta

L'equitació social





La socialització és el procés psicosocial mitjançant el qual un individu adquireix les normes de conducta, els valors imperants i la cultura d'un determinat grup social. De durada variable, el procés es concentra en els primers anys de vida, quan hi ha més aprenentatge per imitació; després queda integrat dintre l'educació.

Amb la socialització es produeix la transmissió dels diferents rols i creences entre generacions, tot i que no exclou el canvi social. Els agents de socialització poden ser molt diversos: família, escola mitjans de comunicació...
Se sol distingir entre socialització primària, que prové de l'entorn més immediat del nen en els seus primers anys de vida (escola bressol i família), la secundària, on s'amplien els agents i poden aparèixer conflictes de valors i idees i la terciària, que es produeix mitjançant xarxes lliurement triades.
L'equitació social és la combinació de la tècnica de la equitació i el coneixement del món del cavall amb la necessitat d'educar i/o reeducar determinades actituds personals o d'un col·lectiu.



L'objectiu principal de l'equitació social és el d'aprofitar la relació amb el cavall com a mediador ja que és capaç d'estimular el caràcter social d'una persona tímida o amb bloquejos afectius, ajudant a acceptar-nos a nosaltres mateixos tal i com som ja que ells no fan cap tipus de selecció.
Deixant de part la part científica el que anem a buscar és que els alumnes aprenguin a compartir aquella activitat que fan setmanalment o quinzenalment de forma individual. Es comparteixen els mateixos professionals, el material i les instal·lacions. Això és un pas molt important per aprendre després a compartir a la vida diària. S'utilitzen els dos rols, primer mana un i després l'altre, aprenent així a respectar els nostres companys.

A les fotografies els nostres nois: En Ricard i en Seferino, En Joan, la Mònica i en Sergi i en Roger i L'Iu fent un massatge a la Neu la Carla i en Sergi.
Les Estrelles especials la Darling i la Neu.

DIUMENGE 21 D´AGOST DEL 2011

AQUEST MATI ENS HEM AIXECAT MOLT AVIAT I HEM ANAT A L´HIPICA , QUAN HEM ARRIBAT M´ESPERAVEN LA CARLA, L´ANNA , EN SERGI I LA MONICA . PRIMER HEM PREPARAT EL CIRCUIT QUE AVUI HA SIGUT MOLT DIFICIL...HAVIEM DE FER SERVIR CONOS I PILOTES DE COLORS QUAN ELS HEM TINGUTS POSATS HEM DIVIDIT LA PISTA EN DUES PARTS . A CADA COSTAT HI HAVIEN CONOS I PILOTES DE DIFERENTS COLORS .
DESPRES HEM ANAT A BUSCAR A LA LISA AL CAMP QUE ESTAVA AMB EL SEU POLTRE QUE ES DIU DIAMANT . LA LISA ES DE CAPA PIA PERO COM QUE ES TAN CLARA SEMBLA DE COLOR BEIGE PERO EL SEU POLTRET DIAMANT ES DE COLOR BLANC I MARRON . L’HE PORTAT A LA PISTA I LI HEM ENSENYAT EL CIRCUIT .

DESPRES HEM FET L´HIGIENE LI HE CANTAT UNA CANÇO NOVA PERQUE L´ALTRE ES UNA MICA ROTLLO . I LI HE DIT COSES BONIQUES . AQUESTA SETMANA PRACTICAREM A CASA AMB LA MARE I AMB EL PARE . I FAREM UNA CANÇO MOLT MACA PER LES EUGUES . DESPRES LI HE POSAT LA MANTA I LA SELLA DE MONTAR I HE MONTAT . HEM FET EL CIRCUIT A CAVALL , LA LISA ES UNA EUGA MOLT TRANQUILA I M´AGRADA MOLT MONTAR-LA . TAMBE HA VINGUT EN FELIX I EN JOSEP MARIA I M´HAN SALUDAT . QUAN HEM ACABAT DE FER EL CIRCUIT HE ANAT A LA PISTA GRAN PER FER EL TROT . M´HA ENCANTAT FER EL TROT . DESPRES HE RECOLLIT LES COSES I LI HE DONAT EL PREMI A LA LISA I L’HE PORTAT AL CAMP I LI HE FET UN PETO I LI HE DONAT LES GRACIES PER FER UNA CLASSE TAN MACA AMB MI .




D´AQUÍ POC ELS DIES 9 , 10 , I 11 DE SETEMBRE ES FA LA TERRA DE TROBADORS A CASTELLO D´EMPURIES . TOTS ELS DE LA HIPICA ESTAN TREBALLANT MOLT PER FER UNA FESTA BEN MACA JO JA TINC LA MEVA DISFRESSA DE MITGEVAL I M´AGRADARIA QUE TOTS ELS QUE LLEGIU EL DIARI VINGUESSIU A VEURE LO BE QUE HO FAN HAN TREBALLAT MOLT PERQUE TOT SIGUI MOLT MACO . I SEGUR QUE PODREU VEURE TOTES LES EUGUES TAN MAQUES I ELS SEMENTALS QUE FORMEN L´HIPICA ARNAU I L´UNICORN BLANC .

GRACIES PER DONAR-ME AQUESTES ESTONES TAN MAQUES TOTS ELS DIUMENGES AL MATI .


QUE PASSEU UNA BONA SETMANA I FINS DIUMENGE VINENT. ALEIX

El Oso Espíritu del Canada

Según cuenta la tradición de los Tsimhian, al principio de los tiempos el mundo estaba totalmente congelado. Estos antiguos pobladores de los profundos bosques de la Columbia británica en Canadá sostienen, por tanto, que un invierno eterno cubría de nieve todos los rincones de la tierra.



Fue entonces cuando el gran creador adoptó la forma de un cuervo y, alzando el vuelo, derritió los hielos, convirtiendo las blancas extensiones de nieve en tierras verdes y fértiles. Los ríos volvieron a fluir y la vida despertó de su largo y gélido letargo.

Sin embargo el dios cuervo no quiso que olvidáramos aquel periodo de nieves y se propuso dejarnos un recuerdo en la memoria. Sobrevoló los bosques y le cambió la piel a uno de cada diez osos negros; desde ese momento pasaría a ser blanco, dejando su espíritu con ellos hasta que algún día decidiera regresar.


Lo cierto es que la historia mitológica de los Tsimhian es verdaderamente bella; no obstante, la realidad y la explicación científica de la curiosa piel blanca de estos plantígrados también es muy interesante.

No, no son osos polares que, cansados del frío, se han desplazado a las más cálidas tierras de los bosques de Canadá. En realidad son osos negros a los que una ocasional variación genética dota de una preciosa piel que varía entre el color blanco, rosáceo o crema.

También se le conoce como el Oso espíritu de Canadá. Actualmente existe una población de unos 400 ejemplares de este asombroso Oso Kermode (Ursus americanus kermodei) y, aunque en el pasado estuvo en peligro de extinción, hay que agradecer las políticas de conservación de la especie por parte de las autoridades y administraciones del gobierno canadiense. En el año 2006, compró y protegió una amplia extensión de 18.000 kilómetros cuadrados para que estos grandes mamíferos pudieran tener una cuidada superficie en la que poder habitar.

Esta semana National Geographic publicaba una preciosa galería de imágenes del Oso espíritu, tomadas en esa reserva de Canadá por Paul Nicklen, uno de los mejores y más afamados fotógrafos de naturaleza del mundo. Sin duda, unas bellas imágenes de uno de los animales más sorprendentes de la tierra.

Obrir la finestra

Està oberta, però no del tot.

Està oberta, però no el suficient per poder veure-hi més enllà, ni dormir bé. Segueixo tenint calor i les nits...se'm fan molt llargues.
Trobo a faltar l'entrada d'una brisa agradable, fresca, que m'acariciï el cos suaument mentre dormo, però l'aire no hi passa, no troba el camí.
Si pogués, l'obriria del tot, però hi ha el perill que en surti mal ferida, o que hi vegi el que no vull, o que simplement no hi vegi, i és que la finestra no està al lloc més adient. Des d'allí no hi veig colors, ni estrelles, ni la lluna, ni tan sols el cel. M'ho he d'imaginar.
A més, si l'obrís del tot i aixequés el cap m'hi donaria un cop, i sí, veuria les estrelles, però no les que jo desitjo.

Autora: Rachel
Desaprenent a viure

Quàntes intel.ligencies hi ha al cervell?

L'excusa o la lamentació de "no sóc intel·ligent" no val. Ho diu el psicòleg Howard Gardner, que va revolucionar l'educació en anunciar que tenim 8 intel·ligències



No tenim una intel·ligència sinó, com a mínim, vuit. Aquesta és la teoria principal de Howard Gardner, el psicòleg que va revolucionar el model educatiu en trencar amb la idea que la intel·ligència és una habilitat com una altra que cadascú té en més o menys quantitat.

Aquest professor de la Universitat de Harvard, guanyador del premi Príncep d'Astúries de ciències socials 2011, va desenvolupar la teoria de les intel·ligències múltiples. Segons defensa Gardner, cada persona té vuit habilitats cognoscitives diferents i interrelacionades sense que n'hi hagi cap de superior a les altres. Són les següents: lingüística, logicomatemàtica, cineticocorporal (o física), musical, naturalista (o científica), interpersonal (capacitat d'empatitzar amb els altres), intrapersonal (capacitat de comprendre's a un mateix), i espacial (alguns la consideren una subcategoria, a cavall entre la logicomatemàtica i la física).

La teoria va canviar el món educatiu dels Estats Units, i en general del món occidental als anys 80. En paraules del jurat del Premi, la seva investigació és decisiva perquè "agafa en consideració les potencialitats innates de cada individu". El pedagog i mestre Daniel Gabarró explica que Garner -així com altres corrents de la psicologia, com l'anomenada programació neurolingüística- va canviar la concepció de la intel·ligència. Abans s'entenia com a lineal, com la capacitat de resoldre problemes i prou, però "també és la capacitat de generar nous problemes, d'entendre i preguntar-se coses sobre la realitat", diu. La realitat és múltiple i, per tant, permet múltiples intel·ligències, diferents maneres d'entendre-la.

Els tests d'intel·ligència que es feien fins llavors, diu Gabarró, eren molt "eurocèntrics" o occidentals: "Et podia sortir un resultat molt alt, però en una selva et moriries al cap de dos dies". Eren criteris acadèmics que no tenien en compte altres tipus d'intel·ligència, com la capacitat d'adaptar-se al medi.

Gardner a les escoles catalanes
Es va acabar l'excusa o la lamentació de "no sóc intel·ligent", lligada a la idea d'una intel·ligència "única, innata, invariable i quantificable", explica el pedagog. "Ara se sap que es pot desenvolupar, que és educable". Però la gran contribució de Gardner va ser l'aplicació de la teoria a les escoles: es tracta d'ajudar l'alumnat a aprendre a relacionar-se amb el món d'una manera més flexible, és a dir, utilitzar al màxim les vuit capacitats. En un entorn econòmic, social i històric cada cop més canviant, això els pot ajudar a adaptar-se millor, remarca Gabarró.

No consisteix, però, a fer un estudi de les intel·ligències de cada nen, perquè tots les han de desenvolupar totes. "En una classe de música tots necessiten desenvolupar la musical, però potser n'hi ha que hi apliquen la matemàtica", diu Gabarró. Els mestres han de ser formats per identificar els tipus d'intel·ligència i com s'apliquen en cada matèria.

A Catalunya apliquen els principis de Gardner algunes escoles -tant públiques com concertades i privades-, però són un percentatge encara baix del total -al voltant d'un 3%, segons els càlculs del pedagog-. "No està incorporat en el saber dels mestres com a col·lectiu" malgrat que la idea és coneguda, apunta. "Tothom sap que hi ha diverses intel·ligències, però no què implica per a les matemàtiques o l'educació física".

L'"escola personalitzada" o aprendre després de pensar
Howard Gardner (Scranton, EUA, 1943) es va doctorar en filosofia a la Universitat de Harvard el 1971. Des de l'any següent hi presideix i codirigeix un dels seus projectes insígnia, el Projecte Zero, que estudia els processos d'aprenentatge de nens i adults. El seu model d'"escola intel·ligent" treballa sota el principi que l'aprenentatge és una conseqüència de l'acte de pensar i de l'ús actiu i flexible del coneixement. Els resultats d'aquesta investigació s'han aplicat principalment a escoles públiques dels Estats Units i en especial a centres on estudien alumnes provinents de famílies amb pocs recursos econòmics i socials. Aquest psicòleg de fama internacional és avui catedràtic de cognició i educació John H. & Elisabeth A. Hobbs de l'Escola Superior d'Educació de Harvard, on també és professor de psicologia. Ha escrit 25 llibres que s'han traduït a 28 idiomes. Paidós, que l'edita en castellà i que li ha dedicat una col·lecció pròpia, publicarà a l'octubre el seu últim reball: Verdad, belleza y bondad. La enseñanza de las virtudes en el siglo XXI.

Compromès socialment i ètica- ment amb l'educació, el canvi radical del concepte d'intel·ligència va més enllà de definicions: les vuit intel·ligències no tenen un valor in- trínsec, segons ell, sinó que, depenent de com les utilitzem en la societat, se'ls dóna un valor moral o un altre. L'educació personalitzada –basada en el fet que els sistemes educatius es prenguin seriosament les diferències entre les persones– no ha de tractar com a llestos o tontos els estudiants "en termes de quina de les seves intel·ligències és la més forta, sinó usar això perquè puguin entendre el món", afirma Gardner

MARTA BAUSELLS

Crida- Llamamiento

El teu gest pot salvar la vida del nostre fill Joel de 6 anys a qui li van diagnosticar, el dia 30 de març d'enguany, una leucèmia mieloide aguda amb monosomia del cromosoma 7.




Només un trasplantament el proper mes de setembre d'un donant compatible de medul·la òssia o de cordó umbilical li pot salvar la vida.
Poc a poc i amb moments molt durs a l'Hospital Sant Joan de Déu en Joel ha superat amb èxit totes les quimioteràpies preparatòries.
A finals del mes d'agost ha d'ingressar a l'Hospital Vall d'Hebron per, en cas de tenir donant compatible, fer-li el trasplantament.


Fa poc, però, hem tingut una notícia molt feridora: els dos donants de medul·la òssia que hi ha havia compatibles s'han fet enrera, un d'ells per raons mèdiques.
No ens queda quasi temps perquè en Joel no pot esperar, necessitem donants de medul·la òssia o de cordó umbilical el més urgent possible: Demà pot ser massa tard.
A nivell estadístic ens diuen que és molt difícil que trobem donants compatibles en tan poc temps, però, també a nivell estadístic era difícil que tingués una leucèmia mieloide.


Fem una crida doncs, a que us feu donants de medul·la òssia o de cordó umbilical. El primer pas és un simple anàlisi. Feu-vos-en a consciència i sobretot no us feu enrera. Formareu part d'una base de dades anònima de donants i quan més n'hi hagi, més possibilitats hi haurà que en Joel o altres persones puguin tenir una nova oportunitat de viure. Més informació: http://www.fcarreras.org o al telèfon 900 32 33 34

Sandra i Joan



P.D.: Us agrairem de tot cor que feu córrer aquest correu als vostres amics, familiars o a qui ho creieu oportú


Tu gesto puede salvar la vida de nuestro hijo Joel de 6 años a quién le diagnosticaron, el día 30 de marzo de este año, una leucemia mieloide aguda con monosomía del cromosoma 7.

Sólo un trasplante el próximo mes de septiembre de un donante compatible de médula ósea o de cordón umbilical puede salvarle la vida.

Poco a poco y con momentos muy duros en el Hospital Sant Joan de Déu Joel ha superado con éxito todas las quimioterapias preparatorias.

A finales del mes de agosto debe ingresar en el Hospital Vall d'Hebron para, en caso de tener donante compatible, hacerle el trasplante.


Hace poco, nos ha llegado una muy mala noticia: los dos donantes de médula ósea que había compatibles se han hecho atrás, uno de ellos por razones médicas.

No nos queda casi tiempo porqué Joel no puede esperar, necesitamos donantes de médula ósea o de cordón umbilical lo más urgentemente posible: Mañana puede ser demasiado tarde.

A nivel estadístico nos dicen que es muy difícil que encontremos donantes compatibles en tan poco tiempo, pero, también a nivel estadístico era difícil que tuviese una leucemia mieloide.

Hacemos un llamamiento pues, a que os hagáis donantes de médula ósea o de cordón umbilical. El primer paso es un simple análisis. Hacedlo a conciencia y sobre todo no os echéis atrás. Formaréis parte de una base de datos anónima de donantes y cuando más haya, más posibilidades habrá de que Joel u otras personas puedan tener una nueva oportunidad de vivir. Más información: http://www.fcarreras.org o en el teléfono 900 32 33 34


Sandra y Joan

PD: Os estaremos agradecidos de todo corazón si enviais este correo a vuestros amigos, familiares o a quien creáis oportuno

Per molts anys Aleix

Avui es l'aniversari de L'Aleix. Per molts anys!!!

Motivación

Lanza primero tu corazón y tu caballo saltará el obstáculo. Muchos desfallecen ante el obstáculo. Son los que no han lanzado primero el corazón.
Noel Clarasó



Only Time

Adeu, Somnis . . . Bon dia Realitat!


Obria els ulls. A poc a poc, no fos cas que el somni s’escapés abans d’hora. Volia retenir-lo una mica més, observar-lo minuciosament, estudiar-lo, acariciar-lo, exprimir-lo amb delicadesa per poder provar tot el suc, gaudir-ne fins al final, fins que els seus petits peus toquessin a terra. Sabia que quan més desperta estigués, més s’allunyaria d’aquella agradable sensació que l’havia acompanyat durant el seu son. Es tractava, però, d’una separació inevitable.



Que els somnis es queden al llit, que quan els ulls s’acaben d’obrir es veu de tot, es veu massa, es veu tant que enlluerna. S’enlluerna tot menys el que més voldries veure. Que quan et despertes, t’aixeques i et vesteixes no només ho fas de roba. Que et vesteixes també de pensaments, invisibles, indestructibles, incansables que t’esperen al costat del llit i se t’enganxen tan bon punt deixes el món dels somnis.

Adeu somnis!
Bon dia realitat!

Raquel
Font: Desaprenent a viure
Ilustracions: Del conte Claudia i l'Unicorn

Diumenge 7 d'agost de 2011


AQUEST MATI QUAN HE ANAT A LA HIPICA M´ESPERAVEN , LA CARLA , L´ANNA , EN SERGI I LA MONICA . HE AGAFAT A LA BOIRA I HE FET UNA VOLTA MOLT GRAN MENTRE LA CARLA EM PREPARAVA EL CIRCUIT . EN ELS CONOS LA CARLA M´HA POSAT NUMEROS, ERAN 1 , 2 , 3, 4 I 5. TAMBÉ EM DEIA LLETRES I SEGONS EN DEIA UNA JO TENIA QUE FER EL MOVIMENT EN EL CIRCUIT. M´HA SORIT MOLT BE . DESPRES HE TINGUT QUE CANVIAR DE DIRECCIO I L’HE FET EN SENTIT CONTRARI.
DESPRES HE ANAT A LLIGAR LA BOIRA EN EL PAL I HE FET LA HIGIENE . I HE TINGUT QUE DONAR ORDRES A LA MONICA I EN SERGI QUE M’HAN AJUDAT A PASSAR LA RASQUETA. L’HEM DEIXAT BEN NETA. DESPRES L’HI HE POSAT LA MANTA I LA SELLA DE MONTAR . I HE MONTAT A LA BOIRA . QUAN JA HE ESTAT A SOBRE DE LA BOIRA HE TINUGUT QUE FER EL CIRCUIT . MENTRE FEIA LA CLASSE HE VIST UNS CAVALLS MOLT GRANS I MACOS QUE PORTAVEN UNA FAMILIA QUE PARLAVEN ALEMANY AMB EN FELIX .



DESPRES HE TINGUT QUE FER ELS CONOS EN DIAGONAL . I M´HA SORTIT MOLT BE . DESPRES HE DEIXAT LES CAMES SUELTES I HE FET RELAXAMENT DE CAMES . DESPRES HE ANAT A LLIGAR EN EL PAL A LA BOIRA . I HE TINGUT QUE RECOLLIR LES COSES . HE RECOLLIT LA SELLA DE MONTAR, LA MANTA I EL BOCADO . DESPRES LI HE DONAT PASTENAGUES A LA BOIRA , A LA DARLING I A LA CENDRA .
FINS LA PROPERA SETMANA! ALEIX

El despertar a la Rubina

Es va despertan el diumenge la més matinera es la Raquel arriba a les 8 i ja l'estem esperant, els cavalls encara estan mig dormits i poc a poc entre els cants dels ocell es van treient la mandra del damunt.
Un bolets de soca unes flors...

Una miqueta de menjar una bona sessió de massatges a falta de mans utilitzen els arbres com podeu veure.





.
També tenim un nou membre en Theodor un burro africà que es molt maco i tranquil.