El centre

El centre

Taller per embarassades i familiars- Gestació Musical


Amor incondicional sense paraules


Migdiades absurdes



 ...Inútil, així havia estat la migdiada d’aquell dia. Acostumava a somiar, però aquell dia s’havia quedat a la frontera del país dels somnis. A la totalitat de l’absurd, se sentia. No era capaç ni de desxifrar la mímica d’aquell món que sempre l’havia encantat. Un gat negre que la despertava i la transportava cap a un lloc sense auditori, sense pensaments, sense sentit. Només ella, sense roba interior, nua. Tot plegat molt estrany. Un somni inútil, sense significat, sense un gest clar, sense paraules. Sense res. A la totalitat de l’absurd, sí, perquè a més a més, era com si algú hagués assassinat la seva imaginació, com si algú hagués assassinat la seva manera de fer la migdiada. Ja no era com un desig, era com aquell gat negre que ningú vol veure. I una mica més enllà, quan estava a punt de despertar, se n’adonà que havia sigut ella mateixa qui l’havia assassinat, amb la seva insistència, amb les seves refotudes ganes de viure el somni perfecte.



Text: Raquel Blanca- Ilustració inspirada en l'escrit de la Raquel  de Joana Ramos Llosa.
"artistes"

Los niños y las niñas y la filosofía del rendimiento

 Yo veo padres de clase media muy preocupados, padres que temen que sus hijos puedan quedar excluidos del mercado laboral en el futuro, lo que quiere decir que corren el riesgo de quedar excluidos de la vida. Entonces, son padres que, con la mejor intención, se obsesionan por que sus hijos adquieran capacidades, acumulen habilidades, atesoren talentos, que si bien no les garantizarán su inclusión en el mercado laboral en el futuro, por lo menos sí que tengan un alto porcentaje de posibilidades de lograrlo.
 
 
 
Y desde muy chiquitos los crían con una filosofía de rendimiento: no hay que perder el tiempo y hay que capacitarse lo más posible. Y, lo que pienso, es que perder el tiempo es fundamental para los chicos. El juego, la actividad lúdica es fundamental para metabolizar las toxinas –las ansiedades, los miedos y las angustias–; es tan importante como un proceso de diálisis. Lamentablemente, el tiempo del juego “improductivo” para los cánones de la eficiencia y la eficacia queda cada vez más reducido y anulado, porque parecería que conspira contra el rendimiento. Y lo que sucede es que cuando los chicos quedan sepultados por los imperativos de acumular todo lo antes posible, sólo logran rebelarse enfermándose. Juan Carlos Volnovich

Ilustración de Anne Isabelle Le Touzé- Fuente: Estrategias Educativas

Concert de Gospel


Pobresa al poder Pobresa, exclusió social, polítiques socials a Catalunya i a Girona.

Integració laboral a la convergent
Des de que vaig llegir al diari el passat 1 d'agost que l'Ajuntament de Girona pensava treure la concessió de les zones blaves a MIFAS per donar-la a una multinacional de Madrid, dir que trec foc pels queixals i avisar a ses senyories convergents que  es tapin les molt honorables orelles quan jo baixi a Girona, és dir poc per descriure el que penso i sento des d'aleshores.

Mai m'hagués imaginat que un govern municipal podia caure tan baix: robar la feina a una entitat social sense ànim de lucre que treballa pels discapacitats. Fins ara tenia dubtes si la seva mediocre gestió era inexperiència, 'obtusisme' o simplement el fruit de la improvisació sumada a la prepotència del qui no té sensibilitat ni vergonya. Ara ho tinc clar: es tracta d'un 'me la porta fluixa' i del 'se me'n fot' de les persones que possiblement ratlla la misantropia.

De res ha servit que MIFAS durant 34 anys hagin gestionat correcta i adequadament les zones blaves i així ho reconeguin l'oposició i els anteriors governs municipals ni que els guanys d'aquesta concessió s'inverteixin en projectes socials i facilitin la vida de persones que pateixen discapacitat (PATEIXEN Alcalde, les discapacitats són per tota la vida, però és clar, a vostè, li rellisca...).

Muere Ajax, el perro que evitó un atentado de ETA en Mallorca

Ajax, el perro pastor alemán de la Guardia Civil que recibió la máxima condecoración internacional el pasado mes de junio por su valentía al evitar un atentado de ETA en Mallorca en el 2009, ha fallecido debido a una enfermedad que se le detectó recientemente. Según ha confirmado el instituto armado, Ajax murió este lunes en el parque Lobopark de Antequera (Málaga), donde el animal fue trasladado tras su jubilación. Ajax tenía más de 12 años, y hace más de uno que fue retirado del servicio debido a su avanzada edad.