Obrir la finestra

Està oberta, però no del tot.

Està oberta, però no el suficient per poder veure-hi més enllà, ni dormir bé. Segueixo tenint calor i les nits...se'm fan molt llargues.
Trobo a faltar l'entrada d'una brisa agradable, fresca, que m'acariciï el cos suaument mentre dormo, però l'aire no hi passa, no troba el camí.
Si pogués, l'obriria del tot, però hi ha el perill que en surti mal ferida, o que hi vegi el que no vull, o que simplement no hi vegi, i és que la finestra no està al lloc més adient. Des d'allí no hi veig colors, ni estrelles, ni la lluna, ni tan sols el cel. M'ho he d'imaginar.
A més, si l'obrís del tot i aixequés el cap m'hi donaria un cop, i sí, veuria les estrelles, però no les que jo desitjo.

Autora: Rachel
Desaprenent a viure