Viure les emocions

El coneixement ens resulta imprescindible i en determinats moments ens serà molt útil, però en d'altres ha de deixar pas a la improvisació, a la creació poètica (com diu Marina). En primer lloc perquè la primera relació de l'infant amb el món no és de naturalesa cognitiva, sinó de naturalesa emocional o afectiva. El primer contacte del nadó amb la realitat sempre es produeix a través d'un altre tacte i durant un temps progressa bàsicament a partir del contacte. En segon lloc, perquè el desig de conèixer abans de sentir pot arribar a interrompre el flux natural de la vida.

El que realment ens pot fer madurar en el moment en què estem vivint una emoció és trobar-nos, en un context emocional prou ric i solidari com perquè la pugem viure en tota  la seva profunditat. analitzar els pensaments que concorren al voltant de les nostres emocions ha de ser un pas posterior a la vivència que no hauria de suplir mai la vivència. Els perquès i les explicacions immediates bloquegen la connexió amb l'emoció primària i ens poden abocar a un malestar indefinit que, per moltes explicacions que tinguem a la mà, seguirà latent.

Que ens la deixin viure mentre l'estem vivint, és l'única manera d'aconseguir que l'emoció ens connecti amb els esquemes emocional de l'origen, i amb les necessitats vitals i els ideals de vida que hi ha al darrera de les nostres respostes emocionals.
D'aquesta manera, quan la tensió de l'emoció decreixi, el pensament podrà retornar pel seu propi peu i ens ajudarà a integrar l'emoció d'una manera natural i no d'una manera artificiosa.

Pere Darder i Eva Bach.