El centre

El centre

Un diumenge de sol solet

Quan la humitat es present a tota hora, en el que miro, toco, sento i em recorda massa sovint les ferides llunyanes amb un dolor intens, persistent, present.... llavors penso que el dia serà feixuc que els peus no em portaran, que costarà de passar...i miro al cel clamant al sol, demanant una miqueta d'escalfor, de l'energia que mou i crea l'univers, la presència de l'Astre Rei que darrerament es té oblidats, d'una miqueta de tramuntana per eixugar i per endur-se'n tot el que està estancat.
Añadir leyenda



Llavors mentre anem a buscar les eugues al mig d'un bon fangueig, comencen a veure els primers rajos del sol que anuncien que avui, potser avui si serà present.
El caminar de la Darling, la Neu i la Cendra, també es cansat, pesat i adolorit i reclamen al igual que jo una miqueta de calor, que faci que les cames i els peus vagin lleguers, que les articulacions no facin mal.

Les netegem abans que arribin els nens, sota el fang que porten al pel hi ha les nostres eugues? Tenim dubtes d'així sigui, finalment mentre cantem sol solet i les deixem mes o menys decents, va despertant el sol, que amb la seva força venç les dificultats i troba camins entre núvols per manifestar-ser i regalar.nos un mati ben solejat.

Com que el sol també ens demana que ens encomanem amb la seva energia i força que es la del cor i la de l'amor. Aquest matí ha sigut de compartir i gaudir, tots els que han vingut a l'Unicorn han treballat, participat en les teràpies.



Aixi que l'Eric que ha sigut el mes matiner, mentre preparava a la Darling per l'excursió fins a la platja, també es preparaven la Laia i la seva mare, per portar la Neu i la Cendra,

Després ha arribat en Joan que ha preparat la Neu i cap a dalt falta gent!! en Miquel amb la Cendra, els seus pares i la Iaia Anna Maria, que fins i tot ha fet una cursa per atrapar-nos quan marxàvem cap a la Platja de la Rubina.

En Roger damunt la Neu, l'Iu amb la Cendra i els seus pares, tots cap a la platja, ha sigut un mati que semblava que seria gris i humit i que s'ha convertit en ple de llum, i calor, tanta que com una seva ens hem hagut d'anar treien capes d'abric.

Feia dies que els diumenge no podíem treballar, els nens en tenien moltes ganes, ells les seves famílies, nosaltres i les nostres eugues ens ho hem passat d'allò més bé.

2 comentaris:

Rachel ha dit...

Me n'alegro que hagi anat tan bé. esperem que demà el sol també es diexi veure...

Una abraçada!

Anna M ha dit...

Segur que si, ja tenim la tramuntaneta que treu el cap a veure si s'endu tots els nuvols, o ja saps que et toca canta sol solet ben fort!!.
Una abraçada fins demà!