El centre

El centre

Migdiades absurdes



 ...Inútil, així havia estat la migdiada d’aquell dia. Acostumava a somiar, però aquell dia s’havia quedat a la frontera del país dels somnis. A la totalitat de l’absurd, se sentia. No era capaç ni de desxifrar la mímica d’aquell món que sempre l’havia encantat. Un gat negre que la despertava i la transportava cap a un lloc sense auditori, sense pensaments, sense sentit. Només ella, sense roba interior, nua. Tot plegat molt estrany. Un somni inútil, sense significat, sense un gest clar, sense paraules. Sense res. A la totalitat de l’absurd, sí, perquè a més a més, era com si algú hagués assassinat la seva imaginació, com si algú hagués assassinat la seva manera de fer la migdiada. Ja no era com un desig, era com aquell gat negre que ningú vol veure. I una mica més enllà, quan estava a punt de despertar, se n’adonà que havia sigut ella mateixa qui l’havia assassinat, amb la seva insistència, amb les seves refotudes ganes de viure el somni perfecte.



Text: Raquel Blanca- Ilustració inspirada en l'escrit de la Raquel  de Joana Ramos Llosa.
"artistes"