La Darling ens ha deixat...
Sí, ha decidit que ja n'hi havia prou
d'amagar-se en un cos d'euga, una senyora euga, això sí, preciosa i única, però
tenia ganes de volar així és que sorprenentment, aquest dimecres passat li va
sortir una banya al cap, va desplegar unes enormes ales, tan brillants com la
crina de quan era euga, i se'ns va mostrar tal i com és en realitat: un
unicorn màgic i majestuós.
Bé, he de confessar que en el fons no em
sorprèn tant, sempre ho havia pensat que la Darling era un ésser especial, que
repartia màgia cada vegada que la miraves i l'acariciaves.També quan s'acostava
perquè volia que li donessis menjar o quan et tocava amb aquell seu nas tan
divertit, i quan la muntava i amb tota la paciència del món aguantava tots
els meus "ais, uis, ais!""no puc!" "que caic!". Què innocent!!! Mai m'hagués
deixat caure, i si perdia l'equilibri, allí tenia el seu gran coll amb el seu
preciós pèl marró per abraçar-m'hi. Repartia màgia a cada pas, a cada moviment,
a cada so que senties com a propi.Vibrava i et feia vibrar,
i segueix vibrant! Mentre mou les ales pels
cels de l'Alt Empordà, entre colors i núvols fascinants, sobre els Aiguamolls i
l'Unicorn Blanc. Vola, ens observa i ens envia polsim màgic d'unicorn,
en forma de paraules, de pensaments, d'acció, de records, i se'ns fa
present...
perquè la Darling segueix aquí. No ens ha
deixat, ni ho farà mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada