Feia un mes que no hi anava i ja en tenia ganes.
La Carla em va dir arriba aviat, que la de demà, serà una classe diferent, però
les velles costums no canvien i hem arribat uns 15 minuts tard. Tot i així, no
he perdut l’oportunitat de sortir de la
pista on treballem sempre i anar d’excursió. Com que tenim el luxe de tenir la
platja ben a prop ens hi hem arribat.
Eren les 11 del matí i el sol, atrevit, brillava
amb força. Jo, encantada, rebia la seva energia. S’ha comportat i ens ha
acompanyat durant tot el trajecte arran de mar, un mar que també s'ha vestit de
gala i, ballava plàcidament amb un vaivé constant. Era un moment especial
perquè passejava per la platja sense caminar. No, no era màgia, era la Darling
que movia les cames per mi. Gràcies a ella he pogut gaudir d'aquesta sensació
de nou, perquè amb la cadira no hi passeges per la platja, no trepitges la
sorra. Hi pots anar però no és el mateix, et quedes clavat en un lloc concrt,
però no hi passeges. La sensació de passar per la sorra, d'anar d'una banda a
l'altra, tot observant el mar, escoltant la seva música, sentint la seva
olor...m'ha encantat, i ha estat possible, gràcies a una classe d'equinoteràpia
una mica diferent.
Jo no caminava, ho feia la Darling per mi, intentava adaptar-me als seus moviments i m'imaginava que era jo. Passejar per la platja sense caminar, una agradable sensació que espero repetir en més d'una ocasió. (El proper dia, però, espero arribar a trepitjar l'aigua).
Entrades
3 comentaris:
Hola Raquel,
Quin escrit mes emotiu i enriquidor per nosaltres els que hem d'aquesta feina filosofia de vida. Compartir amb vosaltres aquest espai temps ens alimenta l'ànima i escrits com el teu, ens donen la certessa que estem en el bon camí.
Havia llegit i rellegit aquesta qüestió: recorda el caminar mou els mateixos musculs que quan es podia fer... d'això n'estic convençuda el que no havia vist mai, es la transformació d'una persona que ho ha viscut. El teu cos, la teva cara que es mostraven relaxats, mentre interiorment estaves intentant esverinar que havia passat. Per això et vaig dir escolta el cos que ha registrat? .L'has escoltat i transmes de manera magistral. Ah i de por ben poca no?
Petons ben grans
Sí, de fet, cada vegada que monto intento adaptar-me al ritme i al moviment q la Darling o la Neu em transmeten, i imaginar que sóc jo qui fa aqeust moviment.
L'altre dia, a la sorra de la platja va ser maco pk clar, jo, amb la cadira, no hi passejo per la platja. Hi puc anar i quedar-me quieta a algun lloc, però passejar-hi tranquilament...amb la Darling! jejeje
Amb el cinxuelo...poca por, si m'agafo, esclar. Per les fotos, però, veig que encara hauria de posar-me més recta...almenys m'agradaria! però bé, millor no marcar-se grans objectius...està contents pels petits avenços, els bons moments i nar fent...
Una abraçada!
Bueno no siguis tant exigent hem vist una notable millora en la postura i el cert es que quan veus que et faig les fotos et tanques més pero bueno a totes les stars els passa al començament, anem bé, molt bé!!
requetemuaaaaaaaa!
Publica un comentari a l'entrada