El centre

El centre

Pas a pas


Quan les cames no et sostenen amb la força necessària per poder caminar, i aquest gest senzill gairabé automàtic que els que no tenim dificultat no hi pensem no ens plantegem massa o mai...Quan aconseguir un pas esdevé un triomf i cada petit progrés un immensa victòria..... l’esforç es gran el progrés et sembla sovint poc i puges i baixes com en un globus pensant i repensant....aiiii ss estimada Raquel!.
 



Soc feliç de veure’t Raquel quan dia a dia a pesar del retards en que arribes a les sessions i tu ja saps per què! Veiem com plantes cara a les pors, estires els braços cap el cel, et deixes anar del xinxuelo confiant en nosaltres sabent que som allà al teu costat.

Totes dues tu i la Darling sou com dues fades; us contemplo a través de la pantalla de la meva càmera abans de disparar. La Darling gran imponent, majestuosa comença a caminar, arriba el desequilibri, la por ensenya de nou els seus llargs tentacles, pas a pas i queixa a queixa .....va arribant pau, tranquil·litat, el teu cos es destensar ( tot i que es torna a tensar davant qualsevol proposta de la Carla..) i comença de nou por, inseguretat.....desconfiança, confiança....
 
 
 
 
 
La Darling et dona suport i el moviment es converteix en el teu.... el seu caminar esdevé el teu i juntes.... tu allà al damunt fràgil, suau, dolça, amorosa.... amb unes immenses ales; et deixes abraçolar amb el balanceig, portar per l’impuls que et fa tocar una miqueta mes el cel i recolçar-te de retorn a la terra ( la seva immensa esquena).  Els peus pesats de la Darling ben apoiats a terra et mouen endavant, endarrere t’impulsa i alhora et sosté.

Entre rialles, propostes, negacions, sensacions, cans d’ocell, calor intens, ventet de primera hora,  pors, reptes aconseguits.... la sessió arriba al final.  Abraçada de baixada, agraïment i recompensa a qui ens ajuda, ens contempla, ens mira a vegades com ho fa una mare amb immens amor, indulgència i.... molta paciència. Alhora feliç i contenta com ho estem nosaltres de tenir el privilegi de poder aprendre d’uns essers tant especials com ho sou tots els que deixeu que la màgia i la força de l’Unicorn blanc ens us envaeixi!.

4 comentaris:

margarita ha dit...

No hi ha paraules que expressin el que he sentit al llegir aquest blog

Felicitats a la Carla i a tu Anna per la tasca que feu-ho i per la expressió de la paraula aquí manifestada.

Anna M ha dit...

Que magnífic, que preciós relat, quines experiències més boniques, Garàciesd Anna, Carla, i sobre tot Raquel i la Darling per deixar-nos entrar en la vostra intimitat. Una abraçada ben amorosa.
Milena

Anna M ha dit...

Hola Anna M,
He vist el blog i m'he emocionat. Enhorabona per la feina que esteu fent.
Una abraçada ben forta i fins aviat,

Carme

Rachel ha dit...

Anna! un escrit preciós! m'ha agradat molt, i ho defineixes molt bé el que sento. Costa veure els avenços, i això fa que a vegades et desanimis, i la por...ai la por, prou que ho saps! però és un plaer compartir tots aquests moments amb vosaltres, no només hi ha pors, tb hi ha riures, carinyos...
Gràcies a vosaltres!!!