Els carrers de la ciutat vestits d'un sol color, les quatre barres i l'estrella.
Joia, alegria, agermanament. Balls, salts i cants.
Tots a una amb un mateix crit: INDEPENDÈNCIA
un mateix desig: un nou estat d'Europa
un mateix sentiment: l'estimació per la nostra terra, la nostra llengua i la nostra cultura.
La màgia d'un poble, gent d'arreu
units amb un fil transparent d'esperança, il.lusió i persistència.
units amb un fil transparent d'esperança, il.lusió i persistència.
Pas a pas cap al cim de la muntanya que cada dia es veu més a prop.
Evidentment, el cant d'ahir no era una mani, era una festa,
la festa on els catalans dèiem ja n'hi ha prou
amb decisió i un gran somriure.
Emocionant veure com la màgia "d'un poble en moviment" es fa present
PD Estimda Raquel m'he permés canviar la foto del teu escrit, m'agrada més el teu somriure!
PD Estimda Raquel m'he permés canviar la foto del teu escrit, m'agrada més el teu somriure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada