Moguts, rebels, distrets, amb falta de concentració, rendiment escolar baix, dificultat per pensar abans d’actuar… Aquests són els símptomes dels nens que tenen el que es coneix avui en dia pel nom de trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). Actualment, un infant per classe té TDAH diagnosticat, fet que representa un 5% dels nens en edat escolar.
Quines en són les causes?
Encara no se saben amb exactitud, tot i que molts especialistes apunten cap a un origen de tipus genètic i ambiental. Per una banda, hi ha la hipòtesi que aquests nens tenen una alteració neuroquímica de les vies de la dopamina i serotonina que afecta el sistema de processament de la informació, i que els fa incapaços de distingir entre les qüestions importants i les irrellevants. A més, hi ha la creença que, entre les causes ambientals, destaca sobretot una resposta adversa enfront de certs additius alimentaris, intoleràncies alimentàries, augment de la ingesta de metalls pesants, sensibilitat a productes químics ambientals i moltes altres substàncies contaminants i neurotòxiques.
Sigui com sigui, els professionals de la medicina convencional o al·lopàtica tracten aquests nens des de tres punts de treball: farmacològic, psicològic i informatiu, per ajudar pares i professors a saber les característiques d’aquest trastorn. El medicament més utilitzat és el metilfenidat (Rubifen, Concert, Ritalin), que actua bloquejant la recaptació dels neurotransmissors dopamina i serotonina. Mitjançant aquest tractament, es pretén millorar la funció cognitiva i el comportament del nen, però no deixa de tenir efectes secundaris, com ara insomni, disminució de la gana, marejos, irritabilitat, augment de la tensió arterial i dolor abdominal, entre d’altres. També se sol administrar antidepressius als nens amb símptomes de depressió i que no han obtingut resultats amb el primer fàrmac. Aquest còctel pot augmentar, evidentment, el nombre d’efectes secundaris.
si en voleu saber més: http://www.etselquemenges.cat/alternativa/com-podem-millorar-la-hiperactivitat-infantil-a-traves-de-la-dieta-14129/
Quines en són les causes?
Encara no se saben amb exactitud, tot i que molts especialistes apunten cap a un origen de tipus genètic i ambiental. Per una banda, hi ha la hipòtesi que aquests nens tenen una alteració neuroquímica de les vies de la dopamina i serotonina que afecta el sistema de processament de la informació, i que els fa incapaços de distingir entre les qüestions importants i les irrellevants. A més, hi ha la creença que, entre les causes ambientals, destaca sobretot una resposta adversa enfront de certs additius alimentaris, intoleràncies alimentàries, augment de la ingesta de metalls pesants, sensibilitat a productes químics ambientals i moltes altres substàncies contaminants i neurotòxiques.
Sigui com sigui, els professionals de la medicina convencional o al·lopàtica tracten aquests nens des de tres punts de treball: farmacològic, psicològic i informatiu, per ajudar pares i professors a saber les característiques d’aquest trastorn. El medicament més utilitzat és el metilfenidat (Rubifen, Concert, Ritalin), que actua bloquejant la recaptació dels neurotransmissors dopamina i serotonina. Mitjançant aquest tractament, es pretén millorar la funció cognitiva i el comportament del nen, però no deixa de tenir efectes secundaris, com ara insomni, disminució de la gana, marejos, irritabilitat, augment de la tensió arterial i dolor abdominal, entre d’altres. També se sol administrar antidepressius als nens amb símptomes de depressió i que no han obtingut resultats amb el primer fàrmac. Aquest còctel pot augmentar, evidentment, el nombre d’efectes secundaris.
si en voleu saber més: http://www.etselquemenges.cat/alternativa/com-podem-millorar-la-hiperactivitat-infantil-a-traves-de-la-dieta-14129/
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada