S'han perdut els valors?

Entre les frases que podrien entrar en el rànquing dels 40 principals sobre els mals de la nostra societat, el número I se'l podria endur sense massa competència la següent: s'ha perdut els valors. Moltes vegades és una manera de tirar pilotes a fora de voler-ho explicar tot i no resoldre res.

Els valors són el nord de les emocions i per tant del comportament humà. Són un marc de referència indispensable individualment i col·lectivament. La motivació, allò que ens impulsa a actuar, és l'efecte del descobriment d'un valor. Aleshores, si resulta que tenim nois i noies que no estan prou motivats, cal que ens preguntem quins valors ensenyem o transmetem, i si aquests valors són prou engrescadors i estimulen la recerca personal i la construcció de relacions gratificats o no.

La nostra actuació, el nostre estil emocional i la nostra manera de relacionar-nos amb els altres actuen com a valors model que moltes vegades transmetem inadvertidament als nostres alumnes o als nostres fills. Es per això que convé que ens plategem quins valors volem transmetre i que verifiquem alhora quins valors estem transmetem amb la nostra conducta, per veure si estem transmeten realment allò que volem transmetre, i no el contrari o una cosa que no hi té res a veure. si s'han perdut els valors és perquè nosaltres també els hem perdut, o perquè hem perdut la capacitat de ser exemple o model d’aquells valors que lamentem haver perdut.

De fet els valors no s'han perdut. El que ha passat és que alguns s'han transformat, han canviat. I no només perquè les institucions que tradicionalment els han difós (l'església, família, escola) estan transformant-se. Actualment els nostres valors estan desdibuixats per una etapa necessària de constructivisme ètic en la qual la indefinició sobre els valors que considerem fonamentals ha fet que la societat de consum hagi aprofitat l’avinentesa per imposar els seus. Però aquesta etapa de ruptura, de desconcert i d'individualisme en la qual estem immersos en aquests moments, hauria de ser una etapa transitòria per arribar a una nova moral consensuada, en la qual tinguem en compte la pròpia veu i la d'altre.

Els valors són horitzó que dóna sentit a allò que fem amb les nostres emocions i que pot encaminar-les cap al compartir. Una persona expressarà obertament el que sent si té com a valor la integritat, però procurarà no fer mal a l'altre i es farà càrrec de les emocions de l'altre si té com a valor la responsabilitat.

Educar en valors ètics es necessari perquè l'educació és sempre educació en valors. Victòria Camps afirma que l’educació no pot ser mai neutra quan a valors. Certament, no fa falta una anàlisi gaire rigorosa per adonar-nos que els valors estan implícits ja no sols en el comportament i les actituds del/la educador/a sinó també en la selecció d'objectius i continguts, en la metodologia d'ensenyament-aprenentatge, i en la dinàmica mateixa de la interrelació educativa. Per això, ens hem de qüestionar quins valors transmetem, i revisar la nostra coherència personal i la nostra sintonia interna respecte aquests valors que inevitablement, i sovint inadvertidament, transmetem.

Els valors constitueixen el nord ja no sols de l'educació sinó de la pròpia existència humana. El que hem de pretendre en últim terme, és obrir vies de comunicació, de reflexió i de diàleg, que permetien arribar a un cert consens sobre aquells valors, que podrien proporcionar-nos al conjunt de la humanitat una forma de vida més digna i feliç. Des d'aquesta perspectiva, l'educació ètica bé podria considerar-se l'educació de les educacions.


Pere Darder- Eva Bach