Al trot....

Aprofitant que el passat diumenge la representació de la serietat i el seny a l'Unicorn Blanc ( en Sergi) no hi era, la Carla i l'Anna van fer de les seves.

La fem caminar una mica més ràpid?- em va preguntar. I jo, innocent, vaig contestar - D'acord.- pensant que anar a un ritme un xic més animat no em faria pas mal.

I...tal dit, tal fet. La Darling, l'euga que muntava, ràpidament va canviar el pas . Seguia a l'Anna i, evidentment, quan l'Anna va començar a córrer la Darling es posà al trot. Al trot!!! Ai mare! Tot el meu cos moguent-se, sense control, cap aquí, cap allà, que em desequilibro! que caic! que em desmonto! que em trenco! que no hi sóc! però sí, hi era, i sencera. Uns quants prous ridículs, una injecció d'adrenalina i riures, que sempre venen bé. Al trot! Sensació de pànic, de descontrol total però alhora emocionant . M'hi hauria de posar més sovint al trot, i no només al cim d'un cavall... No pensar, no intentar controlar-ho tot, arriscar i a trotar!

Rachel