Les emocions arriben a ser realment emocionants quan les podem compartir amb els altres. És més, si bé hi ha emocions que haurem d'experimentar a soles i que només trobaran espai en els nostres silencis, n’hi ha d'altres que no assoliran mai la seva màxima expressió si no és compartint-les. Trobar-nos a nosaltres mateixos a partir de les nostres emocions pot conduir-nos a moments potser a vegades una mica difícils, però en el fons agraïts, d'identificació i de reconciliació amb allò que som. Però hem de fer-nos conscients d'allò que som no sols per poder-ho integrar sinó també per poder-ho compartir.
El camí que haurem de construir i de recórrer és el que va de la dependència a la independència, i d'aquesta a la interdependència. No podem fer-nos un món emocional dependent dels altres, en el qual les nostres emocions estiguin dirigides per les accions i les actituds d'ells. Ni tampoc un món emocional al marge dels altres, en el que les nostres emocions no es deixin afectar per les accions i actituds dels qui ens envolten. Hem de ser autònoms però no independents. hem de cercar la llibertat, però no la que em porta a trencar amb l'altre, sinó la que m'allibera de les coaccions internes que m'impedeixen mostrar-me com realment sóc i compartir. Interdependència implica corresponsabilitat i compromís. Vol dir que som responsables de les nostres emocions i també de les dels altres.
Interdependència significa assumir la necessitat de i la vinculació amb l'altre des de la meva autonomia personal. significa trobar el punt d'intersecció personal entre la independència que necessito i la necessitat que tinc dels altres. No podem posar tota la responsabilitat de les nostres emocions en els altres ni podem eludir tampoc la nostra responsabilitat en les emocions de les persones amb les quals convivim.
Pere Darder i Eva Bach Sedueix-te per Seduir
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada