Les nostre eugues i una bona tramuntanada

Arribem estan agrupades i de culs a tramuntana, el vent es fort i molt fred.

Ens veuen, ens reconeixen i es queden tranquil.les

La Darling ja porta el pel d'hivern i com que es de la Cerdanya ja està acostumada al fred així que ella va pasturant. Ens veu ens mira com interrogant-nos avui treballem? No ens perd de vista ni un segon, potser pensa que som agosarades amb aquest temps que fa.

 No, Darling només us venim a veure i a donar-te el teu medicament. Sorpresa! esta al mig de l'aigua amb aquesta fred tant tremenda que fa! jo que no em sento les orelles i ella al mig de l'aigua.

 Darling, no voldràs que ens mullem nosatres? Mira que no som tant fortes com tu i ens refredem amb facilitat!

S'ha compadit d'aquestes dues pobres humanes, congelades i ventades i ens ha estalviat mullar-nos de peus!.

 S'acosta poc a poc i el vent l'hi dibuixa una banya amb la seva clina i per pocs moments ens mostra que es un unicorn!

 La Carla L'hi mostra les xeringues amb els oligoelements.

 I després de jugar una estoneta...... si no no seria la Darling,!!!! deixa que els hi posi a la boca

 Una miqueta de mimitus i carantonyes i anem marxant. La Darling ens ha demanat de dir-vos que no patiu que estan molt bé!.

 La Darling ens adverteix amb la seva posició de l'arribada d'un altre de la nostra especie, el lider (en Josep M)

 La Neu de culs a tramuntana també ens pregunta si avui treballarem, un altre dia serà bonica a menjar!

 La Cendra que pasturava plàcidament i de sobte s'ha adonat que la Daling ja no hi era i nosaltres tampoc i arranca a corre! no em deixeuuuuuuuuuuuuuuu!

 La resta de eugues segueixen agrupades i l'Aisha s'estira que aqui a baix no bufa tant!

Es veritat au ja som dos! al solet i a reparo del vent.

Un matí amb Gabriel

Gabriel Muniz ha estat un més a la ciutat esportiva del Barcelona. El nen brasiler, d'11 anys, que va néixer sense peus per una malformació genètica, ha xutat la pilota amb Messi, el seu ídol, ha tocat després la pilota amb Abidal, ha disfrutat d'una matinal inoblidable a Sant Joan Despí. Amb Messi, segons explica la web oficial del club, s'ha citat per al Mundial 2014, el gran desafiament que l'espera a l'estrella argentina, l'únic títol que li queda per tenir-ho tot. Tot és absolutament tot.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barca/mati-amb-gabriel-2233279?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=elPeriodico-ed07h

El camino del caballo

Alguns moments de la fomació: Caballos lideres pacíficos- Recuperando el poder de la manada

Farem formació amb la Martine a la Hipica Arnau- Centre d'equinoterapia Unicorn Blanc, el cap de setmana del 17, 18 i 19 de Maig. Molt poques places disponibles.

Els fills del benestar

Un magnífic escrit com tots els seus, de la meva estimada amiga Núria Esponellà:

Aquests dies me les he vist de tots els colors per trobar un lampista competent que arreglés el degoteig de fuites d'aigua d'una canonada soterrada que s'ha fet massa vella. No ho entenc. On són els aprenents que rellevaven els professionals de l'ofici? Ara resulta que falten bons lampistes, quan hi ha uns índexs d'atur que fan tremolar, sobretot entre els joves que ni tan sols han acabat l'ESO. Són un sector de població amb un perfil molt específic: tenen entre setze i divuit anys, viuen amb els pares i, quan se'ls pregunta pel futur poden respondre tranquil·lament: “A mi me da igual, venderé droga.” Això és el que m'ha explicat una professora tutora de cursos postobligatoris que s'ofereixen als qui han fracassat en l'educació secundària. Segons ella, els cursos de formació professional són imprescindibles per rescatar aquests joves de la marginalitat perquè, gràcies a això, un 70% o 80% continuen estudiant o s'incorporen al món laboral, tot i la situació que vivim. Aquest sector de població juvenil “sense futur”, que no té la formació dels qui troben feina a l'estranger, només és la punta d'un iceberg. Fa temps que coneixem les dificultats que tenen els joves per emancipar-se, fins al punt que molts d'ells porten “vida d'adolescent” quan ranegen la trentena. En aquests moments el panorama que dibuixa la situació laboral no és gens encoratjador i repercuteix directament sobre ells. És un tema que no depèn només de la motivació fiscal que cal donar a les empreses perquè incorporin aquest sector de població al món del treball, sinó també de l'educació per l'esforç que es mama a les famílies i als centres d'ensenyament en general.... (per llegir-lo sencer cliqueu l'enllaç)

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/583388-els-fills-del-benestar.html

Los Osos veraderos

La historia llamada “Los Osos Verdaderos” cuenta sobre esta familia de osos que no son inmunes a los avisos publicitarios de una gran bebida gaseosa. Esta familia que la consume, comienza a experimentar todas las consecuencias, desde el aumento de peso, las caries dentales, el riesgo de la diabetes tipo 2, hasta los problemas íntimos de dormitorio. Aunque el consumo disminuyó ligeramente en los últimos años, todavía sigue siendo la mayor fuente de calorías en la dieta de los norteamericanos. Las poderosas empresas Coca Cola y Pepsi siguen invirtiendo multimillonarias cifras en publicidad para convencer al público de seguir ingiriéndola. Para un niño, el consumir una gaseosa diaria le aumenta la posibilidad de convertirse en una persona obesa en un 60%, y de contraer diabetes 2 en un 27%, informa la campaña con fuentes de estudios de Lancet y Diabetes Care.

http://www.lagranepoca.com/25873-verdaderos-osos-contra-bebidas-gaseosas

Mercedes es la mejor

Mercedes García Laso, logroñesa de 31 años, es incansable, lucha contra los impedimentos, busca soluciones. En definitiva: es positiva. Esa determinación es la que le ha llevado a conseguir el número uno de entre más de dos mil aspirantes en las pruebas para Psicólogos Internos Residentes (PIR), lo que podría equipararse al MIR de los médicos. El hecho es ya relevante, pero la verdadera dimensión del logro de Mercedes se comprende al conocer que la joven sufre una parálisis cerebral que le provocó una minusvalía física del más del 65%.

A pesar de que comenzó a andar a los seis años, pasó por el quirófano mientras cursaba séptimo y octavo de EGB, y de que necesita silla de ruedas para desplazarse a largas distancias, desde pequeña ha conseguido sobreponerse a las adversidades. Aprobó COU con matrícula de honor.
El salto sin red, el más difícil todavía, fue cuando dejó su Logroño natal para ir a estudiar a Pamplona. Compartió piso con cuatro compañeras (con las que guarda una buena relación y que ya la han llamado al verla en los medios de comunicación) y se atrevió a hacer cosas por sí misma, se soltó, se sacó el carné de conducir... "El primer año en Pamplona fue el mejor año de mi vida", afirma, "antes casi ni me atrevía a salir de casa".

http://elpais.com/diario/2007/03/04/sociedad/1172962806_850215.html