Els fills del benestar

Un magnífic escrit com tots els seus, de la meva estimada amiga Núria Esponellà:

Aquests dies me les he vist de tots els colors per trobar un lampista competent que arreglés el degoteig de fuites d'aigua d'una canonada soterrada que s'ha fet massa vella. No ho entenc. On són els aprenents que rellevaven els professionals de l'ofici? Ara resulta que falten bons lampistes, quan hi ha uns índexs d'atur que fan tremolar, sobretot entre els joves que ni tan sols han acabat l'ESO. Són un sector de població amb un perfil molt específic: tenen entre setze i divuit anys, viuen amb els pares i, quan se'ls pregunta pel futur poden respondre tranquil·lament: “A mi me da igual, venderé droga.” Això és el que m'ha explicat una professora tutora de cursos postobligatoris que s'ofereixen als qui han fracassat en l'educació secundària. Segons ella, els cursos de formació professional són imprescindibles per rescatar aquests joves de la marginalitat perquè, gràcies a això, un 70% o 80% continuen estudiant o s'incorporen al món laboral, tot i la situació que vivim. Aquest sector de població juvenil “sense futur”, que no té la formació dels qui troben feina a l'estranger, només és la punta d'un iceberg. Fa temps que coneixem les dificultats que tenen els joves per emancipar-se, fins al punt que molts d'ells porten “vida d'adolescent” quan ranegen la trentena. En aquests moments el panorama que dibuixa la situació laboral no és gens encoratjador i repercuteix directament sobre ells. És un tema que no depèn només de la motivació fiscal que cal donar a les empreses perquè incorporin aquest sector de població al món del treball, sinó també de l'educació per l'esforç que es mama a les famílies i als centres d'ensenyament en general.... (per llegir-lo sencer cliqueu l'enllaç)

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/583388-els-fills-del-benestar.html