Quan
les cames no et sostenen amb la força necessària per poder caminar, i aquest
gest senzill gairabé automàtic que els que no tenim dificultat no hi pensem no ens
plantegem massa o mai...Quan aconseguir un pas esdevé un triomf i cada petit progrés
un immensa victòria..... l’esforç es gran el progrés et sembla sovint poc i
puges i baixes com en un globus pensant i repensant....aiiii ss estimada Raquel!.
Soc
feliç de veure’t Raquel quan dia a dia a pesar del retards en que arribes a les
sessions i tu ja saps per què! Veiem com plantes cara a les pors, estires els
braços cap el cel, et deixes anar del xinxuelo confiant en nosaltres sabent que
som allà al teu costat.
Totes
dues tu i la Darling sou com dues fades; us contemplo a través de la pantalla
de la meva càmera abans de disparar. La Darling gran imponent, majestuosa
comença a caminar, arriba el desequilibri, la por ensenya de nou els seus
llargs tentacles, pas a pas i queixa a queixa .....va arribant pau, tranquil·litat,
el teu cos es destensar ( tot i que es torna a tensar davant qualsevol proposta
de la Carla..) i comença de nou por, inseguretat.....desconfiança, confiança....
La Darling et
dona suport i el moviment es converteix en el teu.... el seu caminar esdevé el
teu i juntes.... tu allà al damunt fràgil, suau, dolça, amorosa.... amb unes
immenses ales; et deixes abraçolar amb el balanceig, portar per l’impuls que et
fa tocar una miqueta mes el cel i recolçar-te de retorn a la terra ( la seva immensa
esquena). Els peus pesats de la Darling ben
apoiats a terra et mouen endavant, endarrere t’impulsa i alhora et sosté.
Entre
rialles, propostes, negacions, sensacions, cans d’ocell, calor intens, ventet
de primera hora, pors, reptes aconseguits....
la sessió arriba al final. Abraçada de
baixada, agraïment i recompensa a qui ens ajuda, ens contempla, ens mira a
vegades com ho fa una mare amb immens amor, indulgència i.... molta paciència.
Alhora feliç i contenta com ho estem nosaltres de tenir el privilegi de poder
aprendre d’uns essers tant especials com ho sou tots els que deixeu que la
màgia i la força de l’Unicorn blanc ens us envaeixi!.
4 comentaris:
No hi ha paraules que expressin el que he sentit al llegir aquest blog
Felicitats a la Carla i a tu Anna per la tasca que feu-ho i per la expressió de la paraula aquí manifestada.
Que magnífic, que preciós relat, quines experiències més boniques, Garàciesd Anna, Carla, i sobre tot Raquel i la Darling per deixar-nos entrar en la vostra intimitat. Una abraçada ben amorosa.
Milena
Hola Anna M,
He vist el blog i m'he emocionat. Enhorabona per la feina que esteu fent.
Una abraçada ben forta i fins aviat,
Carme
Anna! un escrit preciós! m'ha agradat molt, i ho defineixes molt bé el que sento. Costa veure els avenços, i això fa que a vegades et desanimis, i la por...ai la por, prou que ho saps! però és un plaer compartir tots aquests moments amb vosaltres, no només hi ha pors, tb hi ha riures, carinyos...
Gràcies a vosaltres!!!
Publica un comentari a l'entrada