Despertant els sentits

31 d'Octubre de 2010 son les 11.
Aquest matí ens hem llevat i queien gotes, feia vent i ens hem plantejat fins i tot si es podria fer la sessió, però a les 11 els núvols s'han arraconat i lluia un sol radiant.
Ha arribat l'Aleix l'hi hem preguntat amb qui volia fer el treball, amb la Neu, la Darling o la Cendra, ha decidit que seria amb la Darling. I si agafem la Cendra avui!!,l'hi proposo i em contesta, és massa petita!!!

I aquí va el relat de la seva sessió:

AVUI QUAN HE ARRIBAT A LA HÍPICA, PRIMER AMB L´ANNA I AMB EN SERGI HEM FET PASSOS GRANS I HE DONAT UNA VOLTA TOTA SENCERA PER LA PISTA. DESPRÉS HA VINGUT LA CARLA I HEM LLIGAT LA DARLING A LA FUSTA I LI HEM PINTAT LES 4 UNGLES DELS PEUS AMB UN PINZELL, HE ANAT PINTANT MOLT RÀPID .

DESPRÉS LI HE FET L’HIGIENE I HE RASPALLAT EL SEU PEL QUE COSTAVA MOLT DE TREURE I DESPRÉS L´HE PENTINAT I TAMBE COSTAVA MOLT . DESPRÉS HE POSAT LA MANTA A SOBRE DE LA DARLING I DESPRES LI HE POSAT LA CINXA .

DESPRÉS HE MUNTAT SOBRE DEL CAVALL I LA CARLA M´HA POSAT UN ANTIFAÇ I NO PODIA VEURE RES, MENTRE MONTAVA TENIA QUE ENDEVINAR COSES QUE ELLES EM DONAVEM I JO TOCAVA AMB ELS DITS: PRIMER HE ENDEVINAT UN PLATAN, DESPRÉS UNA CEBA , UNA ANOU I UN CACAUET. DESPRÉS HA VINGUT EN JORGE QUE ES EL XICOT DE LA CARLA I M´HA POSAT EN VALENT, QUE ÉS UN GOS MOLT SIMPÀTIC, A SOBRE MEU DESPRES I TAMBE HE ENDEVINAT QUE ERA ELL. DESPRÈS SENSE PODER MIRAR HE TOCAT UNS CABELLS I HE ENDEVINAT QUE EREN DE LA CARLA , DESPRÈS HE TOCAT EL CAP D’EN SERGI I AL FINAL EL CAP DE L´ANNA .



TAMBE AMB ELS ULLS TAPATS L´ANNA M’HA EXPLICAT PUC SENTIR MILLOR ELS SOROLLS . I HE PARAT ATENCIÓ I HE ESCOLTAT ELS OCELLS , EL VENT , LES POTES DE LA DARLING I LES FULLES DELS ARBRES . DESPRÈS M´HE TRET L´ANTIFAÇ I HE FET ESTIRAMENTS AMB ELS BRAÇOS. TAMBE HE DIT LES VOCALS MENTRE MUNTAVA, HE CRIDAT BEN FORT . DESPRÈS ANAVA UNA MICA TROTANT AMB EN SERGI . FINALITZADA LA SESSIÓ HE ANAT A VEURE A LA TANZIM I A LA SEGADORA I A LA GRISELDA . TOTES VOLIEN MOLTES MANYAGUES .



DESPRÈS HE ESTAT AMB EN JOSEP MARIA I EN FELIX I M’HAN DIT QUE HO FEIA MOLT BE . M’HAN PORTAT A VEURE GALLINES I TAMBE HI HAVIA UN GALL MOLT GRAN . TAMBE HE VIST UN CONILL I LES SEVES CRIES QUE HAN NASCUT FA MOLT POC . DESPRES VAIG ANAR A VEURE EN DUC I A L´HURACAN I ELS HI HE DONAT PA I HE TORNAT A POSAR LA MA EN EL NAS D´EN DUC I DE L´HURACAN . M’AGRADA MOLT COM RESPIREN ELS CAVALLS . DESPRES ENS HEM ACOMIADAT DE TOTS I HEM QUEDAT PEL L´ALTRE DIUMENGE . JA US ANIRE INFORMANT.
ALEIX

Pensant en els altres

No te detengas

No dejes que termine el día sin haber crecido un poco,
sin haber sido feliz, sin haber aumentado tus sueños.
No te dejes vencer por el desaliento.
No permitas que nadie te quite el derecho a expresarte,
que es casi un deber.
No abandones las ansias de hacer de tu vida algo extraordinario.
No dejes de creer que las palabras y las poesías
sí pueden cambiar el mundo.
Pase lo que pase nuestra esencia está intacta.
Somos seres llenos de pasión.
La vida es desierto y oasis.
Nos derriba, nos lastima,
nos enseña,
nos convierte en protagonistas
de nuestra propia historia.
Aunque el viento sople en contra,
la poderosa obra continúa:
Tu puedes aportar una estrofa.
No dejes nunca de soñar,
porque en sueños es libre el hombre.
No caigas en el peor de los errores:
el silencio.
La mayoría vive en un silencio espantoso.
No te resignes.
Huye.
"Emito mis alaridos por los techos de este mundo",
dice el poeta.


Valora la belleza de las cosas simples.
Se puede hacer bella poesía sobre pequeñas cosas,
pero no podemos remar en contra de nosotros mismos.
Eso transforma la vida en un infierno.
Disfruta del pánico que te provoca
tener la vida por delante.
Vívela intensamente,
sin mediocridad.
Piensa que en ti está el futuro
y encara la tarea con orgullo y sin miedo.
Aprende de quienes puedan enseñarte.
Las experiencias de quienes nos precedieron
de nuestros "poetas muertos",
te ayudan a caminar por la vida
La sociedad de hoy somos nosotros:
Los "poetas vivos".
No permitas que la vida te pase a ti sin que la vivas ...
Walt Whitman


Les il·lustracions són d'Irene Alexandra.

Yo no entiendo a la gente grande…

Yo no entiendo a la gente grande…

Porque tapa la luz del sol.
Quita las flores a las plantas para dejarlas marchitar en un jarrón.
Y enjaula a los pajaritos.
Porque ha pintado todas las cosas de color gris y ha llenado el cielo de antenas y chimeneas.
Yo no entiendo a la gente grande…
Porque se creen importantes por el solo hecho de ser grandes.
Porque no me dejan caminar descalzo ni chapotear en la lluvia.
Porque me compran juguetes y no quieren que los use para que no se rompan.
Yo no entiendo a la gente grande…
Porque le han puesto nombre difícil a todas las cosas sencillas.
Porque se pegan entre ellos o se pasan la vida discutiendo.
Porque quieren tener empleos importantes… y viven sentados en una silla.
Yo no entiendo a la gente grande…
Porque me hacen decir versitos que no entiendo.
Porque me obligan a besar a la gente que no conozco.
Porque están siempre muy apurados y nunca tienen tiempo de contestar una pregunta o de contar un cuento.


Yo no entiendo a la gente grande…
Porque no les gusta sentarse en el cordón de la vereda.
Porque no sienten el placer de perder el tiempo mirando.
Alrededor y son incapaces de dar vueltas en un carrusel.
Porque cuando me porto mal me amenazan con ponerme una inyección.
Y cuando me enfermo me dicen que una inyección me va a hacer bien.
Yo no entiendo a la gente grande…
Porque quieren que coma con horarios…y no cuando tengo hambre.
Porque cuando pregunto algo, me contestan que soy muy chico…

Y cuando pido un chupete me dicen que soy un grandulón.
Yo no entiendo a la gente grande…

Porque siempre se hacen los lindos o los serios.
Porque dicen mentiras y ellos mismos se las creen.
Porque cada vez que me mienten me doy cuenta y sufro mucho.
Yo no entiendo a la gente grande…
Porque me dicen miedoso y ellos me hablaron de cucos y fantasmas.
Porque me piden que sea bueno y me regalan para jugar revólveres, dardos, flechas y escopetas de aire comprimido.
Porque han llenado la casa de cristales, porcelanas y cosas que se rompen y ahora resulta que no puedo tocar todo lo que veo.
Yo no entiendo a la gente grande…

Porque perdieron la ganas de correr y saltar.
Porque olvidaron esas cosas que tanto les gustaban de chicos.
Porque antes de reírse siempre le piden permiso al reloj.
Yo no entiendo a la gente grande…



Porque cuando hago algo malo me dicen "no te quiero más".
Y yo tengo mucho miedo que me dejen de querer en serio.

Autor: Jorge Capsiski

La Tardor

Ara que comença a fer fred i ens ve més de gust quedar-nos a casa una bona opció es la de dibuixar, pintar, escriure
Estimula la creativitat, fa que entrenem la psicomotricitat fina, i ens ajuda a la concentració.



Dita de la Tardor

El diari de l'Aleix

Aquest matí l'hi hem fet una prosposta a l'Aleix, hem pensat que ell expliqués cada setmana les seves sessions d'equinoteràpia, les seves vivences, el que sent, el que fa... .i com que l'Aleix és molt trempat ens ha dit ràpidament que si, així que avui comencem de la seva mà "el Diari de l'Aleix". Podrem experimentar a través seu el que és aquesta teràpia. Acostumem a escoltar les veus dels terapeutes i ja toca escoltar les dels qui la reben i la practiquen.

Dia 24 d'octubre de 2010 a les 17 hores l'Aleix arriba a l'Unicorn Blanc.
Acompanyat com sempre dels seus pares, ve rialler, amb moltes ganes de veure a la Tamzin i el primer que fem es anar-la a veure. L'hi torna a explicar el conte, ella el correspon, acostant-se poc a poc, es deixa tocar molt tímidament, però de mica en mica sent que l'Aleix és de fiar i es deixa tocar, acariciar, agafar i fins i tot el petoneja.

HOLA EM DIC ALEIX FA UNS MESOS QUE VAIG A FER EQUINOTERÀPIA A L´UNICORN BLANC , ALLÀ M´ESPEREN CADA DIUMENGE LA CARLA , L´ANNA I EN SERGI . ÉS EL MILLOR DE TOTA LA SETMANA CADA DIUMENGE ÉS DIFERENT M´AGRADA PERQUÈ ESTIC AMB ELS ANIMALS AMB ELS CAVALLS , LES CABRETES , LES BURRETES , ELS GOSSOS , LES GALLINES , I TOTA LA FAMÍLIA ENS HO PASSEM MOLT BE .



PER EXEMPLE AQUET DIUMENGE HEM ANAT PER LA TARDA PRIMER DE TOT VAIG ANAR A VEURE A LA TANZIN QUE ESTAVA AL COSTAT DE LA SEVA MARE SEGADORA ENS VAM FER MOLTES MANYAGUES.
DESPRÉS COM VAM ANAR A LES PISTES ESTAVA EN FELIX AMB EL SEU CAVALL HURACAN I EM VA DEIXAR MONTAR I ANAVA MOLT RÀPID.



DESPRÉS VAIG FER LA CLASSE AMB LA DARLING I VAIG FER LA HIGIENE DESPRÉS VAIG PUJAR SOBRE DE LA DARLING I VAIG FER ELS CONOS I DESPRES VAIG SORTIR A FORA A MONTAR PEL CAMÍ, I EM VAIG TROBAR AMB EN ROGER QUE ÉS UN NEN MOLT MACO I SAP MONTAR MOLT BÉ I MOLTES COSES DELS CAVALLS. ELL MONTAVA A LA PERLA DESPRÉS VAIG BAIXAR DE LA DARLING I VAM TORNAR ANAR A VEURE A LA PETITA TANZIN AMB EN JOSEP MARIA, LA XUS, LA MARIONA I EN ROGER SÓN ELS JEFES DE LA HÍPICA I SÓN MOLTS SIMPÀTICS .



CADA SETMANA LA CARLA EM PREPARA UNA SORPRESA CADA CLASE ÉS DIFERENT LA SETMANA QUE VE US EXPLICARE MES COSES .

I aquesta es la primera pàgina d'un diari que segur que serà molt interessant per tots i ens ajudarà a comprendre millor el món dels cavalls i les terapies.

Maria la Castanyera