El diumenge 17 d'Octubre del 2010, després d'estar pensant el nom durant una setmana l'Aleix va batejar a la filla de la "Segadora". El nom no era fruit de l'atzar sinó que té tota una historia i l'Aleix ens la va explicar a tots/es. Realment ens va convèncer completament, per això volem compartir amb vosaltres aquesta petita història tan bonica i emotiva.Quan l'Aleix estava explicant el conte "la Segadora" (mare), va estar quieta amb molta tranquilitat mentre rebia les carícies de l'Aleix, de mica en mica la Tamzin (poltreta) s'anava acostant a l'Aleix (hem de tenir en compte que té uns setmana la poltreta)fins arribar a fer-li petons al braç.
EL GRAN ARBRENo he conegut mai un esperit tan viatger com el de la Tamzin. Renoi de noia! És com una baldufa, no para quieta. La Tamzin es passa la vida de poble en poble. Avui és aquí, demà allà i així cada dia i cada mes de l’any.
Els habitants d’aquestes terres ja estan acostumats a veure la seva silueta retallada entre la distància. Amunt i avall. Sempre vestida amb una túnica de cotó que és la túnica que solen portar les noies del Tibet, el país més alt del món. Us deveu demanar per què la Tamzin no para de voltar, oi?... Ella diu que tothom té una funció en aquesta vida i que la seva és anar de poble en poble per ajudar a la gent. La Tamzin somriu i es torna vermella quan li pregunten cóm és possible que malgrat sigui una noia tan jove sigui tan sàvia i ella sempre respon que aquest és el seu secret. Un secret que va descobrir el dia que va conèixer.. El Gran Arbre!.
Un dia la Tamzin avançava camps a través sota el cel Blau, s’havia passat tot el dia caminant quan de lluny va veure un arbre solitari plantat en el vell-mig de l’altiplà. Aquest arbre serà un bon lloc per passar la nit va pensar la Tamzin quan el va veure i s’en va anar. L’arbre era un roure magnífic. Alt com un Sant Pau, tenia un tronc tan gruixut que per envoltar-lo calien més de deu braços i amb aquelles branques llarguíssimes que li creixien a tots costats, el roure semblava estar clavat al vell-mig de l’altiplà. Em faré el llit amb quatre branques i dormiré d’allò més bé, es va dir la Tamzin convençuda de que no la molestaria ningú. Dit i fet! La Tamzin es fa enfilar a dalt de l’arbre, es va arropar a sobre d’una de les branques més altes, es va tapar amb una manta de fulles i es va posar a dormir. La pobre Tamzin, anava tan cansada que de seguida es va quedar dormida com un tronc. Però vet aquí que aquella nit, els animals havien convocat una assemblea a peu del gran arbre. S’hi varen presentar tots els animals de les comarques veïnes: ovelles, cabres, asses, llops, guineus i micos i també oques, faisans, ànecs, cavalls i camells. El tigre que era l’animal més temible de tots, feia de moderador i els més xerraires i llenguallargs varen ser, com era habitual, el cérvol de les banyes grosses, l’os pinós i la serp miop.
Amb la foscor de la nit, els ulls de tots els animals brillaven com estels del firmament, Parlaven de les seves coses i com que discutien sovint i enraonaven tots a l’hora, el tigre no va tenir altre remei de fer quatre crits si no volia posar-se al mig de tanta cridòria i és clar, amb tot el xivarri que feien la Tamzin es va despertar. La noia va treure poc a poc el cap del darrera d’una branca, la cara se li veia il.luminada quan va descobrir tots aquells animals reunits a sota seu, espantada per si els animals la descobrien, la Tamzin va fer muts a la gàbia i va treure les orelles per escoltar el que deien.
Els homes són uns babaus! Va sentir que dèia el tigre. No ens entenen! Va afegir l’ós pinós. No saben escoltar! Va dir el cérvol de les banyes grosses. Si ens fessin cas, els homes vidrien molt millor! Va sentenciar la serp miop.
Com que la Tamzin va pensar que tenien molta raó, va decidir prendre bona nota de tot allò que els animals anàven dient durant tota la nit.
I ara ja sabeu quin és el secret més ben guardat de la Tamzin, perquè desde aquell dia tot allò que va aprendre escoltant els animals, ho fa servir per ajudar els nois i les noies que li demanen un consell o un remei que posa fi a tots els mals de caps. En hi ha que li pregunten on han de foradar a terra per trobar un pou d’aigua i en hi ha que li pregunten si coneix un remei contra la caspa o si el temps portarà una bona collita o què han de menjar per curar-se el mal de panxa… i la Tamzin sempre l’encerta, sempre troba la millor desposta. Excepte quan li pregunten quin és el seu secret.
(si Clikeu al títol el podreu escoltar)
Una mà de contes TV3
Entrades
