El centre

El centre

Fent camí


Muntada sobre el cavall pensava que li agradava ser-hi,
que li agradava el que veia des d'allí,
que li agradava fer aquell camí.
De fet, era preciós, sí.

Els arbres que fa poc li recordaven ballarines nues dansant "El llac dels cignes" ja es vestien amb la roba de primavera i feien d'aquell el més bell dels decorats. A més, tenia el privilegi de passejar-hi sense haver-se d'embrutar amb els bassals que ens recordaven que el dia abans els núvols havien plorat. Pas a pas, al ritme del cavall, gaudia d'aquelles sensacions fins que, evidentment, la senyoreta por apareixia i punyetera, aconseguia interferir en les bones vibracions que podia rebre de la sortida. Hauria de deixar-se anar, confiar, gaudir simplement però...la seva imaginació, no sempre la millor companya de viatge, la traïa. 

I si la que portava les regnes del cavall es distreia i feia que el cavall- la Neu- fes un moviment inesperat que agafava per sorpresa a la fisio i no arribava a temps d'agafar el cos inestable de la nostra petita geneta poruga? I si la Neu s'enfadava amb les eugues que havien anat a visitar - per cert, maquíssimes, cada una amb el seu poltre enganxat sota les faldes - i aixecava les potes de davant i la petita geneta poruga no era capaç de reaccionar i queia de mala manera? I si aquell cotxe que passava la posava nerviosa i començava a galopar pels camps i s'enduia, arrossegant, a la geneta que quan més imaginava més tensa es posava? I si..., i si..., i si...masses i sis! 

De sobte, tot discutint amb els seus "i sis" interns pensà que el veritable problema era que li costava confiar. Segurament, no confiava en la manera de portar les regnes de la seva mare, tampoc confiava del tot en l'atreviment de la fisio, i encara menys en què la Neu estigués tranquil.la durant el recorregut. Però el més trist fou quan, tornant cap a casa, se n'adonà que ni tan sols confiava en ella mateixa, i si no confiava en ella mateixa, com volia confiar en els altres?

Autoconfiança, aquesta era la clau.
Mica en mica ho aconseguiria, tot fent-o desfent- camí...



Rakel 

2n Aniversari de "l'Unicorn Blanc"

Avui dia 24 d'abril del 2012 fa dos anys que el centre d'equinoteràpia va fer la inauguració. AIxí que moltes gràcies a tothom que ha fet possible que aquest projecte tiri endavant. Esperem poder anar complint molt més anys. Moltes gràcies!!

Gran Sant Antoni de Girona

Avui diumenge 22 d'Abril es celebra a Girona, el gran Sant Antoni. Cada població tindrà els seus genets i a amazones que s'hagin apuntat a aquesta gran celebració, unint així totes les poblacions de la provincia. Serà un gran esdeveniment.
(foto de la XXXV cavallada de castelló d'empúries 2012) Data: 22/04/12 Lloc: Carrers de la ciutat El punt de trobada serà al Parc de la Devesa a partir de les 8 del matí Esmorzar per tots els participants de 9 a 11 h Hora de sortida ofical a les 11:30 h . Desfilada de 5 km pels carrers de Girona. Benedicció a la catedral de Sant Fèlix. Es preveu una participació de 500 cavalls.

Día Mundial Contra la Esclavitud Infantil: Los niños-esclavo benefician, sobre todo, a Occidente



La respuesta debería avergonzar a Occidente. De la esclavitud infantil se lucran las grandes corporaciones industriales, textiles y tecnológicas de las sociedades más desarrolladas que rebajan sus costes, en muchos casos, con procesos de ensamblado y fabricación en países en los que el mercado laboral está desregulado, con manos de obra infantil y barata. Por eso sigue existiendo el Día Mundial Contra la Esclavitud Infantil.


Hoy se celebra el Día Mundial Contra la Esclavitud Infantil. Sobran motivos: ¿Sabías que, aún hoy, unos 400 millones de niños viven en situación de esclavitud, muchos de ellos trabajando en la elaboración de productos que se comercializan en Europa y el resto de Occidente? Un comunicado emitido por la Confederación Española de Religiosos llama la atención sobre las conexiones entre nuestras propias casas, nuestro consumo en las sociedades desarrolladas y un fenómeno vergonzante como la esclavitud infantil: "Puede ser que los plátanos que comemos y el café que degustamos estén empapados del sudor de muchos niños y niñas latinoamericanos o africanos", enumera. Y dice también: "Puede ser que las alfombras que pisamos estén tejidas por esclavos paquistaníes; cortinas, camisas, joyas y otros manufacturados podrían ser fruto del trabajo oculto y forzado de menores de la India; balones y juguetes de nuestros niños podrían gotear sangre de tantos menores asiáticos y caribeños", detalla.
EN HONOR A IQBAL MASIH
La elección de esta fecha para recordar el infierno por el que pasan millones de niños no es casual, sino que rinde homenaje a Iqbal Masih, un niño esclavo paquistaní de 12 años que logró liberarse de sus "amos" y trabajó por la liberación de otros niños hasta que fue asesinado el 16 de abril de 1995, por las mafias de los fabricantes de alfombras.
Con tan sólo cuatro años, Iqbal fue "cedido" a un fabricante de alfombras por su padre, a cambio de un préstamo de 600 rupias -equivalente a unos 12 dólares estadounidenses- que fue creciendo hasta resultar impagable.
Durante seis años, Iqbal fue obligado a realizar jornadas laborales de más de doce horas, frecuentemente encadenado al telar y golpeado si se dormía o despistaba.
En 1992, cuando tenía diez años, consiguió escapar de la fábrica, y se dedicó a denunciar la situación de esclavitud en que vivían otros muchos niños de su país, con el apoyo del sindicato Bhatta Mazdoor Mahaz ("Frente de los trabajadores de ladrillos").
... PERO LA ESCLAVITUD SIGUE EXISTIENDO
Pese a los años de lucha, la legislación internacional, las denuncias y los programas de apoyo a los niños en situaciones precarias, la esclavitud existe y sigue moviendo miles de millones de euros al año, denuncian las organizaciones.
Sobran los ejemplos:  En China, los niños esclavos preparan explosivos y fuegos de artificio utilizados en la pirotecnia, mientras que Sierra Leona, se surte de esclavos para extraer diamantes de las minas.
En la República Democrática del Congo, miles de niños son esclavizados y explotados en la extracción de la casiterita y coltán, elementos usados e indispensables para los PC, mp3, teléfonos móviles y un sin fin de instrumentos que cotidianamente usamos los que habitamos en el llamado "primer mundo".
En Benin y Egipto se calcula que un millón de niños son forzados a trabajar en el sector algodonero porque son más baratos y obedientes que los adultos y tienen la estatura idónea para inspeccionar las plantas de algodón.

Ara que s'acosta Sant Jordi

Els llibres de TRACEY MORONEY ajuden al l'eduació i creixement emocional dels mes petits de casa, pot ser una bona opció ja que tracta amb molta delicadesa els temes que més els preocupen quan em sento estimat, quan em sento trist, quan estic gelòs gran varietat a bon preu. Aprendre junts de manera amena.